El bo del Sete

Sete va venir a casa per passar uns 10 dies, on viuria alguns que estaria sol i dies on hauria de compartir atencions amb altres gossos. És un gos molt bo i es va portar bé amb tots els que van venir per aquí, que van ser uns quants!

Sete m'inspira una tendresa inmensa. Li falten algunes dents i això fa que la llengua li sorti per un costat gairebé sempre. Té la cadera esquerra malament i no se'l pot forçar gaire, tot i que ell es troba molt bé i juga i corre com ningú. A mi, veure'l així, feia que em passés el dia abraçant-lo. I ell a la que escoltava una paraula carinyosa et movia la cua, amb tot el cos en moviment a la vegada i venia a rebre les carícies. Un amor de gos!

Va conviure un cap de setmana amb Hayko i Xula. Un cap de setmana esgotador per tots! Xula va més al seu aire, però Hayko i Sete jugaven sense descans, fins el punt que els havia de fer parar de tant en tant per recuperar forces. Tant, que el dia següent que Hayko marxés, em vaig emportar un ensurt que no oblidaré amb el Sete. Al despertar, no era ell. Semblava que es trobés malament, estava apagat, estirat al seu llit sense reaccionar i a vegades semblava que vulgués vomitar. Fins i tot vaig trucar a la propietària per dir-li que potser me l'emportava al veterinari! Vaig donar-li pernil dolç i va menjar, així que em vaig preocupar menys. Fins les set de la tarda no va tornar a ser ell. Estava tan esgotat que va dormir fins llavors! Les festes que li vaig fer quan em va venir movent la cua com sempre!

Sete és tranquil, carinyós i bo. Es deixa fer de tot sense problemes i si un gos el molestava massa, s'aixecava tranquil i marxava a una altra banda.

Es va trobar vàrios gats al jardí. Gats que són massa valents i esperen fins l'últim moment a veure la reacció del gos que trec. Depèn el gos vaig corrents i els trec, però amb el Sete no calia. Fins i tot va tenir un cara a cara, a menys d'un pam, i només el mirava amb curiositat. Després corria darrera, però mai els va fer res.

Els últims dies me'l vaig endur a la muntanya. I el veia canviat, més content. La propietària m'havia dit que el podia soltar però sempre espero a veure com és el gos amb mi abans de decidir fer-ho. Sete em seguia a tot arreu. Anés on anés, venia amb mi a casa, al carrer... On fossim. Així que el vaig deslligar. Estàvem sols, amb el silenci del voltant, i Sete va començar a còrrer, a jugar, a saltar-me a sobre com no l'havia vist fer al jardí. Disfrutava moltíssim!

L'últim dia el vaig voler portar un altre cop perquè el veia tan content que volia que anés allà per despedir-se. Caminant al meu costat, vam passar el matí.

I va arribar la hora del bany! Hi ha clients que també volen que el renti, sobretot després de tants dies per aquí, i Sete era un d'ells. No és que li encantés, però es va deixar fer tot sense queixes ni intents de fugida. El que us deia, un encant.

Se'l troba molt a faltar a un gos com ell. Maco, tranquil, mimós i obedient.
Sete, quan vulguis tornar, t'estaré esperant amb els braços oberts!