L'arribada d'un bebè a casa

Hi ha molts casos d'abandonament de mascotes després del naixement d'un bebè i la seva arribada a casa. Són dues coses completament compatibles i, per un nen, la possibilitat de crèixer amb un animal, l'enriqueix molt més en respecte, amor i carinyo cap a una altra vida. Experiències que cap dels dos oblidarà mai.

Hi ha vàries coses a tenir en compte. El gos ha d'estar vacunat, desparasitat i completament sa. Ja ho ha d'estar hi hagi nens o no, però les defenses d'un nadó no són les nostres i encara hem de vigilar més.

Hem de presentar el nen al nostre gos. El més normal és que el gos senti curiositat i vulgui olorar i veure de què es tracta. No l'heu de renyir per apropar-se i fer això, només vigilar. Jo li vaig presentar el meu nebot a la Dana i, tot i que Dana sempre tenia por a tot, com ja us vaig explicar, el va olorar encuriosida i va mantenir distància prudencial, amb compte de no tocar gaire aquella coseta que es movia i feia sorollets. I tot va anar bé.

Intenteu no apartar a l'animal de l'espai del nen, podria esdevenir en gelosia. Han d'aprendre a viure en harmonia entre ells. Això vol dir que també heu d'educar al nen perquè es comporti com cal amb el gos. Hi ha molts casos de pares que eduquen al gos, el renyen i criden quan fa quelcom que no els agrada amb el seu fill, però després els fa gràcia veure com el nen estira de la cua, de les orelles, dona cops al gos... I el gos aguanta. Els nens no s'adonen i no hi ha tendresa quan estan jugant. La responsabilitat dels pares és que el nen aprengui que això no pot ser. I el gos ha de ser pacient, evidentment.

Mai us oblideu del gos. No el deixeu a un segon pla. No és just i no ho mereix. Si tens un gos, és com el teu fill. Quan arriba el fill de veritat, acarona i parla carinyosament al gos, perquè entengui que tots dos formen part de la família. I dedica-li el mateix temps que li dedicaves abans. Un nen no treu el temps per acariciar, treure a passejar i estimar el teu fidel amic.

No deixeu el gos sol amb el nadó. No perquè el gos ataqui el nen quan no mireu, sinó perquè, com deia abans, el nen, sense voler, pot fer un gest, un cop o qualsevol cosa que alteri al gos (sobretot al principi, quan no es coneixen) i pot haver un accident.

El gos té les seves joguines i el nen les seves. No mescleu i no doneu ninos al nen i al gos cap. Fomentar els gelos entre el gos i el nen és molt fàcil si et despreocupes d'un per centrar-te en l'altre...

Jo sempre he viscut amb gossos, desde el meu primer any de vida. En aquell cas, teniem a la Bobby, una mescla de Pastor Alemany que aguantava com una santa que jo la perseguís i la muntés com un cavall. Ma mare em va ensenyar a no fer-li això a la pobra gossa i sempre estàvem juntes. A tot arreu. La recordo a Llançà, on estiuejàvem per aquells temps, i érem grans amigues. Poc després va arribar la Cuqui (la vam trobar abandonada a Castelledefels) amb qui vaig viure 17 anys meravellosos. Aquella gossa tenia ferides, pedrades... de tot. Segurament provocat per nens, ja que al principi no els acceptava. És a dir, que no m'acceptava. Som tres germans i jo sóc la petita amb diferència. I tossuda. Tot i dir-me que deixés en pau a la gossa, la perseguia per tocar-la. Em passava hores al seu costat, parlant perquè se'n refiés de mi. Alguna mossegada vaig rebre al principi (que amagava als meus pares) i passat poc temps, érem inseparables. Em defensava, protegia i mimava com la que més. Els vincles que es creen entre un nen i el seu gos són preciosos.

Tot es tracta de paciència, respecte i amor. Amb aquestes tres paraules pots arribar allà on vulguis.