Open top menu


Hem passat uns dies amb Messi, un petitó nerviós, juganer i carinyós que realment es fa estimar.




El primer dia no estava acostumat a sorolls del carrer i tot i que aquí no es senten molts, amb la finestra i terrassa obertes, quan passa algú o borda un gos... I Messi arrencava a còrrer cap al lloc d'on venia el soroll i bordava, nerviós. Així va passar tot el dia... i nit! No vam poder dormir i ell tampoc ho va fer. Al dia següent venia gent a casa, ja que era la revetlla de Sant Joan, i tots tres feiem cara de cansats. Jo patia pels petards perquè si bordava amb un soroll, com ho passaria aquella nit?




Amb els amics estava encantat, buscant carinyo per tot arreu, i sempre el rebia, és clar! Però aquell mateix dia va arribar l'Hayko a passar dia i nit, un cadellet de 5 mesos. Messi, nerviós com estava amb petards i sorolls, no estava per gaire jocs i anava marcant a Hayko, que no s'adonava que allò volia dir que el deixés en pau, i tornava a la càrrega per jugar. Els vam haver de separar vàries vegades i jugar nosaltres amb Hayko perquè Messi ens mirava desesperat, pobre.




La nit de Sant Joan va ser com esperava. Hayko ignorava completament el soroll, però Messi no va deixar de bordar en tota l'estona. Ell no passava por com la majoria de gossos, però estava molt alterat i a mi em feia pena igual, ja que ho passava malament. Vam posar música alta i es va ficar darrera del sofà. Es va calmar una mica. I a l'hora d'anar a dormir, entre que estàvem esgotats del dia anterior i ja no es sentien tants petards, vam dormir tots tres sense problemes.




El 24 va marxar Hayko i va venir Etna, una pastor alemany que pateix d'ansietat per separació. No feia cas a Messi i ell es sotmetia (és clar, era femella...), però al veure que no li feia cas, tampoc la molestava gaire. Vam dormir tots quatre junts molt bé.




Quan ens vam tornar a quedar sols amb ell, era un altre. Més tranquil, tot i que bordava de tant en tant per la finestra, obedient i pendent de tot el que fèiem. Molt carinyós (això desde el principi) i juganer, amb el seu estimat i adorat nino. Sortir a passejar era una altra història. Tothom s'adonava que ho estàvem fent, era un follonero!




Per dormir, es ficava sota els llençols (durava dos minuts, massa calor) i es tapava fins el coll, treient el cap com nosaltres. Tot un cas!




Messi serà nerviós, cridaner... però què voleu que us digui, el trobarem moltíssim a faltar! És un amor...



2 comentaris :

  1. Moltes gràcies, Cristina y Guillem, per lo bé que el vau cuidar. :) Ell també us trobará un munt a faltar. Esperem que quan sigui gran se'l passe una mica això de cridar. Ara com l'explico jo que a casa no tenim jardí per jugar? >.< Un patonés molt fort!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Bárbara, per confiar en nosaltres! Encantats de cuidar del Messi quan faci falta.
      Un petó ben fort als dos!!

      Elimina