Comença l'estiu, augmenten els abandonaments

L'abandonament d'animals domèstics és el pa de cada dia, i continuo sense entendre'l. Ara, per rematar, ens informen que el primer trimestre de 2012 han augmentat un 14% respecte l'any passat. M'és exactament igual els motius que puguin donar. Crisi, marxo de vacances, el gos és massa gran, he tingut un fill... Cap excusa és vàlida per fer una cosa així.

Quan tens un gos i entra a casa teva, és per tota la vida. Depèn de tu i l'has de cuidar i mantenir per la resta de la seva vida. Si no estàs disposat a fer-ho, NO l'agafis. És tan simple com això.

M'han dit molts cops que els animals de raça no s'abadonen. És un gran error pensar això. He estat cuidadora de huskies, goldens, labradors, pastors alemanys, bassets, bull terriers... I creuaments, evidentment. Qui abandona no mira raça ni res més que la seva pròpia comoditat i egoïsme.

Al Parc Zoológic de Barcelona, desde l'any 1978, existeix el Monument al Gos Abandonat, proposat per la Lliga Protectora d'Animals i Plantes, creat per Aldomà Puig. S'hi pot llegir aquest escrit a la placa:

No necesitas hablar para que yo te entienda. 

Habla tu mirar, habla tu silencio.

Y el día que tú mueras, dulce y fiel amigo, 

tus ojos verde oliva seguirán mirándome

 como mira una estrella rodeada de calma desde lo alto del cielo.

Tu raza no importa, no importa tu nombre, 

tu vida tan corta que brindas al hombre 

Es la fiel ofrenda de este amor sin rienda

que hay en tu mirada de llama encendida

hasta la jornada final e ignorada de tu triste vida.

Molts creuen que deixar-lo a la porta d'una Protectora és un abandonament de "bona persona", perquè el cuidaran i almenys no tindrà el risc de morir atropellat o per inanició. No és una solució. Una Protectora té espai limitat i gàbies on conviuen 2 gossos. A l'estiu, poden arribar a haver 4 gossos a gàbies de 2x2 per aquesta maleïda idea de "així estarà cuidat". No hi ha espai. El gos s'estressa, pateix depressions que el poden portar fins la mort, tenen por... Ho passen molt malament. De viure a una casa on cuidaven d'ell, l'han tancat a una gàbia amb altres gossos que no deixen de bordar, on gairebé no surt a passejar ni rep atencions. I no sap què ha passat per merèixer això. La resposta és RES.

Els gossos están obligats a tenir xip, però només el 30% dels gossos que es troben el porten. Ja no es tracta de control, sinó de seguretat.

La gent ha de canviar el seu xip d'una vegada i entendre que l'adopció és el millor que poden fer, no comprar. Bé, evidentment aquell gos comprat també té risc d'abandonament en un futur, però ja hi ha molts que esperen una casa i són igual de macos, igual de bons.

A Espanya s'abandonen uns 200.000 animals cada any, la majoria gats i gossos. L'abandonament està penalitzat i multat. Però el que hauria de canviar és aquesta mentalitat de gos-joguina. Espanya és el país amb major número de mascotes abandonades de la Unió Europea. És vergonyós.

Les Protectores i Refugis es desborden i per un gos que dones en adopció, t'arriben tres.

Hi ha milers de posts com aquests, denúncies de protectores i associacions animalistes que persegueixen això i gent, com jo, que fa el que pot, que ajuda, i no entendrà mai aquesta barbaritat, però res canvia. Al contrari, aquest any augmenta.

He vist gossos morir de pena. Gossos que s'han tornat bojos per l'estrés i el canvi de vida. Gossos malalts que hem hagut d'operar d'urgència només arribar, perquè els porten a les últimes.

La persona que maltrata o abandona un animal, no té cor. No és persona. I no mereix el meu respecte ni comprensió.