Nuk, el gegant petit

Nuk és un golden jove, que ens va venir a conèixer abans de quedar-se amb nosaltres. Quan el vam veure entrar per la porta vaig pensar que mai havia vist un golden tan gran i que al ser tan jove (un anyet) seria molt mogut. Però no era per tant, per sí sol!

Nuk és carinyós, obedient, i tot i ser tan gran, no sembla que estigui. Això sí, durant la seva estança va coincidir amb Noa i Otto (que ja us presentaré) i es va passar el dia jugant amb Noa, també jove. Allò sí era mogut!! No paraven en tot el dia!

Com Noa no estava operada i, tot i no tenir el zel, no ens voliem arriscar, els vam fer dormir per separat. Ens van dir que Nuk estava acostumat a dormir sol i la primera nit va anar bé però la segona el sentia plorar desde l'altra planta, així que vaig deixar Noa i Otto amb la meva parella i vaig anar a l'altre dormitori amb el Nuk, les nits que li quedaven. No el podia sentir plorar!

Jo desperto sempre d'hora, però ell esperava fins que ho fes, amb el cap recolzat al llit i movent la cua, respectant que estava dormida. Quan li deia "bon dia" començava a saltar, alegre, a fer-me petons i anàvem al jardí. És bo fer això perquè així després pots esmorzar tranquil fins portar els gossos a la passejada!

Si el renyies per qualsevol cosa (totnterietes, perquè es portava molt bé), s'asseia, baixava el cap i et feia uns ulls de pena més que assajats... Feia pena de veritat! Quan et giraves tornava a col·locar-se normal i si el miraves un altre cop, en un segon tornava a baixar el cap i fer-te la mirada trista! Molt llest, el Nuk...

Així que encantats de cuidar el gegant Nuk, veí nostre. Ell va marxar però Noa i Otto es van quedar més temps, així que gràcies a la seva propietària, vam quedar un dia perquè pogués tornar a veure i jugar amb Noa. Perquè allò va ser amor a primera vista.