Un cadell arriba a casa

Tots hem vist a les pel·lícules com arriba Nadal, un aniversari o semblant i al nen li regalen un cadell. Cada cop m'espanta més aquesta acció. M'espanta perquè quan arriba l'estiu, aquests cadells són els que, ja una mica crescuts, omplen les protectores i gosseres.

Quan una persona adopta un gos, ha de tenir molt clar que un gos no ha nascut ensinistrat i que no és feina de dos dies. Has de ser conscient que entra a casa per quedar-se tota la vida i és la seva responsabilitat educar i cuidar d'aquell animal. No és una joguina, ara ja és la teva família.

Per començar a ensinistrar un cadell has de tenir paciència. Moltíssima paciència. I ser constant. A base de repeticions, acaben entenent, i no pots deixar de fer-ho i cansar-te o tornem al principi.

Si el gos es fa les necessitats a casa, l'has de renyir en aquell precís moment. Quan més temps passa desde que ho ha fet, menys eficaç és. Amb un to de veu més greu i enfadat, el cadell entendrà que ha fet quelcom malament. Les agressions físiques no són necessàries. Al contrari, poden excitar el gos, fer que els seus nervis siguin pitjors i el confons. Educar no és pegar.

Perquè no es pixi per tot arreu quan és cadell, el pots ensenyar que ho faci a un lloc en concret de casa posant papers de diari, per exemple i treient-lo a passejar molt sovint, és clar.

Amb premis, ja sigui carícies o galetes per gos, ajudes a que relacioni que allò que fa és positiu i rebrà un premi. Passat un temps, ja no farà falta cap galeteta.

Mai deixeu res a l'abast d'un cadell. Quan són petits mosseguen tot i també ho mengen. Papers, mocadors, mitjons, restes de menjar, mobles... Els primers dies, mesos, us quedarà alguna senyal a casa que us recordarà sempre que el vostre gos va ser cadell. Jo encara tinc un moble rossegat per la Dana! Deixeu sempre joguines per ells i ensenyeu que allò ho poden mossegar tant com vulguin.

Jugueu amb ell sempre que podeu. Ells juguen amb la mare i els germans quan són petits. Es relacionen i aprenen. I ara ets tu la seva mare o pare, així que fes-ho, cansa'l i controla quan comences el joc i quan acaba. I, sobretot, amb quina intensitat es juga. Això també forma part de la jerarquia que s'ha de crear. Penseu que tots els hàbits que agafi de cadell, si no l'eduques, de gran formaran part de la seva personalitat. Potser et fa gràcia que s'emocioni massa quan és cadell i mossegui vés a saber què. No el deixis. Imagina un Gran Danés fent el mateix de gran. I llavors para'l...

Mai permeteu que faci un gruny o que mossegui de manera agressiva. No ho deixeu passar, per molt que sigui petit i no us faci mal (tot i que les dents dels cadells són agulles!). Quan Dana, la meva gossa, va tornar del seu ingrés al veterinari per la parvo, em va grunyir. Vaig posar-li menjar i vaig apropar-me a agafar una cosa al seu costat. Mai els molesto menjant. No per si em mosseguen o els molesto, sino perquè no trobo el sentit de tocar la moral a un gos quan menja i respecto aquest moment. Bé, doncs al veure'm a prop em va grunyir. Què vaig fer? La vaig renyir i va menjar amb la meva mà dins del seu plat fins que va acabar. Si tenia gana, havia de menjar al voltant de la mà. Mai més ho va tornar a fer i mai més vaig haver de renyir-la.

Hi ha moltes més coses a dir, i tenim temps per comentar-les. Continuarà!