Dingo Australià, gos i llop salvatge

Fa molts anys, vaig veure un reportatge sobre el Dingo Australià (creuen que provinent d'Indonèsia) i em vaig quedar meravellada amb ells, el mateix que em passa amb els llops.

Tenen uns 60 cm d'alçada i un pes de 20 kg, aproximadament. Acostumen a viure sols o amb la seva parella i cries. Procreen un cop a l'any.

Hi ha hagut casos d'atacs a persones, alguns mortals, cosa que fa que estiguin mal vistos i hagin patit una persecució, portant-los al risc de l'extinció. Molts d'ells ja s'han creuat amb gossos doméstics, cosa que provoca que molts Dingos no siguin purs. A molts llocs, per llei, no està permés tenir un Dingo com animal doméstic, però hi ha gent que els té. De cadells, domesticats, que han fet servei als humans per protecció, companyia, feina... També diuen que els que no són purs són més difícils de domesticar. I aquests creuaments accentuen el fet que cada cop hi hagi menys Dingos.

Fins i tot, per llei, està permés atrapar-los i disparar si veuen un. Hi ha una associació, Australian Dingo Conservation Association Inc, que intenta evitar que desapareguin. 

Al reportatge que vaig veure, t'explicaven el cas d'una família que va anar a fer un picnic a un espai on era sabut que hi havia Dingos salvatges. Permeteu-me que ho digui, però és de poc seny. Com era d'esperar, els Dingos van atacar la família, atrets pel menjar. Van ser perseguits i eliminats per la seguretat local. No fotem. Ho farieu al costat d'uns llops? O d'òssos? És exactament el mateix. La família hauria d'haver estat multada per irresponsabilitat. Evidentment lamento qualsevol fet relacionat amb atacs o morts, però si fiques la mà dins la boca d'un cocodril, t'arrisques a que la tanqui.

Estic cansada de llegir articles, notícies, sobre animals salvatges que han atacat els humans o animals de granja i això provoca la seva persecució i aniquilació. Hem d'aprendre a conviure amb la resta d'éssers vius que poblen la Terra. Aquesta espècie existeix, segons tinc entès, des del segle XVIII (que sabem).  No tenen el mateix dret que nosaltres de viure i alimentar-se? Hem de buscar maneres de conviure, sense risc per cap de nosaltres, i protegir aquestes espècies. Em fa moltíssima pena pensar en criatures que ja no estan entre nosaltres per culpa de la seva exterminació humana, com el Tigre Persa o el Dofí de Riu Xinès.

He intentat trobar aquell reportatge que tant em va agradar, però no hi ha manera. Continuaré buscant...