Sant Joan, l'infern dels gossos

S'apropa Sant Joan i la majoria dels gossos ho passen realment malament aquests dies. Els petards els espanten i, aquella nit especialment, s'ha de vigilar moltíssim. Quan un gos entra a l'estat de por o pànic, no veu més enllà ni entén què està passant. Sempre hi ha molts casos de pèrdua, de gossos que escapen de casa sense saber on anar, aterrats. L'any passat, sense anar més lluny, un gos va aparèixer al costat de casa, fugint dels petards, però el vam poder agafar i tornar als propietaris. Desgraciadament, no sempre és així.

Aquests dies no deixeu cap porta oberta, cap racó per on puguin fugir. I al carrer, si ja és important que vagin lligats sempre, aquests dies encara més. Per culpa d'un so massa fort al moment menys esperat, un gos pot sortir corrents i tenir un accident amb un cotxe sense poder evitar-ho o perdre's i no saber tornar.





Els meus gossos sempre han patit molt aquests dies i no sóc partidària de la medicació (és la meva opinió personal). Hi ha gossos que els va molt bé, però els cops que ho he fet amb les meves, les he vist atontades per casa, sense saber on eren, i he hagut d'estar amb elles tota la nit, vigilant. Si els mediqueu, això sí, que sigui perquè el veterinari us ho ha dit i recomanat. No intenteu medicar pel vostre compte, això mai és bo.

Sempre han de tenir un espai on refugiar-se, lliure de poder anar quan vulguin. Busquen anar sota el llit o a una cambra on el so quedi més ofegat, molts cops és el bany. No ho eviteu, ells ho necessiten. I tampoc els acaroneu massa si tremolen i gemeguen, perquè si ho feu significarà que els esteu dient que està bé que ho facin i encara patiran més. Sé que és difícil no fer-ho, ho sé. Però no els ajudeu fent això.

A mi tampoc és que m'agradin els petards. Bé, els focs artificals són macos de veure, i sí me'ls miro, però tota la resta... Així que aquell dia sempre em quedo a casa i, quan estava la meva Dana, ens quedàvem amb ella, que els patia moltíssim. Un mal dia pels gossos i els seus amos!

I, perdoneu que aquí em solti una mica més, però sempre hi ha desgraciats voltant que els sembla divertit llençar petards a gossos, gats, o qualsevol animal que vegin pel voltant. Aquella nit pots trobar de tot. Perquè al teu li llençaran a distància i estaràs tu per defensar i evitar problemes, però els gossos abandonats, lligats a llocs a l'aire lliure, gats de carrer... pateixen veritables "bromes" macabres que no vull enumerar ni descriure, però que suposo ja imagineu. I tampoc us diré el que els faria jo a aquests bromistes, perquè també us ho podeu imaginar.

Aquestes pors dels gossos comencen quan són cadells i van a més amb els anys, així que seria important ajudar al teu gos desde petit. Això no significa que aquell dia en concret el forcis a viure els petards de prop, o que l'obliguis a sortir de la zona on s'està refugiant. El procés perquè s'acostumin és llarg i continuat i és important demanar consell a educadors en positiu sobre com fer-ho. I quan més aviat, millor. Amb els anys, la seva por costa molt més de treure i s'accentua.

No us enfadeu, ni acaroneu constantment al vostre gos. Ho passa molt malament i té por. Penseu que són uns dies i això passarà. Intenteu que estigui en les millors condicions possibles i ignoreu el problema, intentant que entengui que no suposa perill. Però mai el perdeu de vista!

Aquest és el meu consell personal però podeu buscar informació d'associacions, veterinaris, educadors i etòlegs que us podran ajudar més.

Esperem que quest any no hi hagi problemes i passi ràpid!