La casolana Blanca

Blanca va passar una setmana amb nosaltres. És velleta, ja té 15 anys, i està sordeta. Ens van dir que mai havia estat amb ningú que no fos de la família, per vacances o qualsevol altre dia que havien marxat. Que s'enyorava molt i no menjava quan ells no hi eren. Així que l'atenció a Blanca havia de ser el doble!

Quan va arribar, em vaig dir a mi mateixa que faria tot el possible perque no s'enyorés tant i visqués bé aquests dies.

Al marxar les seves propietàries, Blanca va plorar, anant d'una banda a l'altre, buscant-les. No la vaig forçar, vaig deixar que veiés que no estaven i a l'estona li vaig començar a dir paraules suaus, carinyoses, perquè s'adonés que no passava res. Obrir la porta de la terrassa i estar dins de casa significava que quan sentia un soroll del carrer, anava corrents a veure si veia els seus amos. Així que, a no ser que jo estigués fora, la tancava.

A base de carícies, es va relaxar i va descobrir la butaca, que com ja vaig dir, és més d'ells que nostra quan arriba un gos a casa. I allà es va relaxar. Tots els dies dormia allà.

Com ens havien dit que era molt casolana, que no sortia amb passejades llargues, la trèiem poqueta estona al carrer i al jardí. Inspeccionava el jardí, cada dia més contenta i confiada. Totes les espigues que hi ha anaven a parar a les seves potes, i quan pujàvem al menjador i s'estirava a la butaca, em deixava que li treiés una a una totes les que tenia enganxades.

A l'hora de menjar vaig confirmar que no ho feia, li costava. Però no podia permetre que no ho fes! Em mirava, amb la llauna que m'havien portat els propietaris, com esperant alguna cosa. I vaig mirar de donar-li de la mà. I va menjar. Així que quan veia que havia menjat poc o que no s'apropava, la cridava i menjava de la mà. Preferia això a que no ho fes.

En aquests dies es va relaxar i, tot i que quan sentia la porta, anava corrents a veure si havien tornat, buscava més carinyo, dormia millor, i estava contenta. I per dormir a la nit, ho feia al llit, entre nosaltres.

Blanca és carinyosa i obedient. Li agradava jugar però després feia unes migdiades interminables! Una gooseta realment casolana, que ens va fer molta companyia.