La relació de l'home amb el gos

Acabo de veure un reportatge del canal Odisea sobre la relació de l'home amb el gos. Deien que la complicitat que existeix entre nosaltres és més forta que amb qualsevol altre animal i que els gossos han desenvolupat maneres de comunicar-se que només fan servir amb els humans. Cada dia aprenc una cosa més (i les que em queden!) del món caní.

Resulta que quan nosaltres estem tristos, contents o angoixats la meitat esquerra de la nostra cara mostra molt més aquest sentiment. I on miren els gossos quan veuen una persona? Exacte. No ho fan amb cap altre ésser viu i posiblement han après a fer-ho per sobreviure i comunicar-se amb nosaltres. Veure si algú que s'apropa a ells està enfadat i potser els vol fer mal, els pot salvar en un moment donat.

Cooperen amb nosaltres, desde cadells, molt més que qualsevol altre animal. Et miren als ulls i si assenyales un lloc, hi van o el miren. Et fan cas i estan pendents de les senyals que els mostres. Entre ells no existeixen els gestos informatius. Així que només els fan servir amb nosaltres.

I sembla, almenys com a teoria, que provenen del llop gris. Són 98% iguals genéticament.

Vaig llegir un llibre fa un temps, De perros que saben que sus amos están camino de casa de Rupert Sheldrake, que explicava també això, ampliant a la relació humana amb els cavalls, on es creaven vincles entre els dos realment importants. Parlava de casos reals on el gos s'havia col·locat sota l'amo just quan estava a punt de tenir un atac epiléptic per evitar que el cop a terra fos massa fort. Segons abans que la persona s'adonés del que anava a passar. I això és només un exemple.

S'han fet moltes pel·lícules amb gossos (les veig totes, és inevitable), però la de Hachiko, siempre a tu lado, és digne de menció. Aquest gos és real i el monument de Hachiko, l'Akita Inu que a dia d'avui està a Shibuya ho confirma. Si no la heu vist, no diré res sobre l'argument. Només recomano efusivament que ho feu.

Què em dieu del fet que el teu gos sap quan estàs a punt d'arribar a casa, quan encara estàs al carrer? O de les llargues converses que tenim amb ells (no ho negueu) i que entenen i escolten? O de com, amb una mirada, saben què els vols dir i actuen en conseqüència?

Sempre hi haurà gent que intentarà ridiculitzar tot això que comento i que porta anys en estudi. Trivialitzar la relació de la persona amb el seu gos és pa de cada dia. Però molts de nosaltres sabem, i som realment afortunats de saber-ho, que l'enteniment, amor, comprensió i companyia que tens amb el teu gos no és cap tonteria. I que el vincle que crees amb ell no es podrà trencar mai.