Quart el xerraire

Quart és un petitó amb qui hem passat uns dies aquest mes de juny. Un gos abandonat que ha tingut la sort de trobar una família que el cuidi com mereix.

Quan els propietaris van marxar, va donar voltes per tot arreu, examinant el nou espai. Fins i tot es va pujar dalt de tot del sofà per mirar per la finestra, així que vaig tancar les finestres, per si de cas, i li vaig dir que no es podia pujar allà. Al final ho va entendre i es va relaxar.

El primer dia va ser tranquil, tot i que ell és bastant nerviós. Dormia al sofà amb mi, jugava amb la pilota i em seguia a tot arreu. Li encantava que anéssim a passejar pel poble. I al jardí inspeccionava tots els racons, sempre pendent que jo anés al seu costat.

Un cop passo la primera nit amb ells (va dormir al llit amb nosaltres) es tornen molt més carinyosos, com si fos la seva prova de foc. Com si entenguéssin que tot va bé i estan bé. I ell despertava actiu. Al jardí ja volia jugar i quan el pujava i em prenia el cafè, xerràvem. Bé, ho feia ell perquè jo de bon matí no sóc gaire persona. Jo el mirava mentre ell, al mig del menjador, em feia un sorolls, entre grunyits i plors, parlant i explicant-me vés a saber què. Cada matí ho feia.

Quart és realment carinyós. No fa cap petó però li encanta que li facis. I si no el toques o fas cas quan ell està per tu, et rasca amb la pota, portant la teva mà al seu llom, per si no t'havies adonat que estava allà. Així que jo havia de deixar el que estigués fent per estar per ell. Llavors et mirava amb aquests ullets tan grans, que semblava que et mirés amb peneta, agraïnt les carícies.

Un bon gos, que va amb tu on tu vagis, que et parla, que és mimós. Ens hem fet molta companyia.

I afegir la seva passió quan juga el bàsquet! Ens va fer riure una bona estona amb això...