Open top menu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges
El terror a Sant Joan, la por als petards


Molts dels que teniu gossos a casa (o gats, o altres animals, però em referiré al gos) ja tremoleu pensant en Sant Joan. La majoria de vosaltres veu patir al seu pelut sense poder evitar-ho.


Si no teniu la sort de poder marxar a un lloc sense petards, intentaré ajudar-vos una mica donant consell per aquesta horrorosa nit, tot i que desgraciadament molts no respecten que Sant Joan és una única nit i continuen durant setmanes, però després en parlem.

El pànic que pateixen els gossos amb els petards és horrible. Tenen ansietat, tremolen, el cor s'accelera, poden vomitar... Només cal pensar en com pateixes tu en una situació d'estrès màxim o de por davant alguna cosa que no pots controlar. Per a ells és exactament el mateix, però sense entendre per què està passant allò.


Ells capten el so amb molta més freqüència que els humans així que tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat i el soroll d'un petard per ells és immens, cinc vegades més que nosaltres. Imagina el so d'un tro multiplicat per cinc. Constantment, sense pausa, durant hores i hores. Això és el que sent el gos quan es tiren petards.

Si el vostre gos té por per Sant Joan no el deixeu sol a casa. És molt obvi el que dic però no sempre es fa això i els gossos es queden sols a casa amb un pànic incontrolable i sense una cara amiga al costat.

Els gossos haurien de dormir sempre a un espai tancat o dins de casa, ja sabeu que ho penso, però en èpoques com aquesta és l'única opció. Un gos espantat fugirà del perill sense saber on va, escaparà del perill amb tanta por que es perdrà i potser no el torneu a veure. No dubteu i, almenys aquests dies (tot i que hauria de ser tot l'any) que el vostre pelut dormi a casa, refugiat.


Per aquesta mateixa por, no deslligueu al vostre gos quan aneu a passejar. Potser porteu mitja hora i no ha sonat cap petard però de sobte sona un i podria sortir corrents al moment sense poder tornar a agafar-lo. Per molt ben educat que estigui, per molt que digueu "ell mai marxa"... Tenen pànic, no pensen, no raonen, només corren i corren. Traduïu sempre tot això com si us passés a vosaltres o a un nen petit, per si així potser ho veieu millor.


A casa ells intentaran refugiar-se on es sentin més segurs: sota el llit, al bany, sota la taula... Normalment tots sabem quin és el lloc del nostre gos així que el podeu ajudar acomodant-li arribat el moment. Podeu posar el seu llitet i coixins al voltant, que rebaixin ni que sigui una mica el soroll. No deixeu tota la casa oberta, les habitacions, ja que potser el farà anar d'una banda a l'altra i encara s'estressarà més. Quan escull el lloc, que sigui aquell, ben resguardat.


Tanqueu finestres i persianes del tot, fins i tot podeu posar cartrons per baixar intensitat. Podeu posar la televisió o música per ofegar una mica més els petards. Apagueu els llums o llum suau.

Sé que el vostre instint és protegir-lo i el voldreu acaronar però fent això reforceu la por de l'animal. Quan jo estic nerviosa o tinc por, que em toquin m'altera encara més. Imagineu estar amb uns nervis descontrolats i que algú us estigui tocant. No crec que us anés gaire bé...


Evidentment que el vigilarem. Sempre se l'ha de vigilar i tenir present, que ens vegi o ens vagi veient durant la nit per a què s'adoni que no està sol, però no li feu mimos ni l'aneu a buscar. No el forceu a estar amb vosaltres si on ell vol estar és sota el llit. Respecteu el seu refugi i ajudeu-lo. I si el que ell vol és estar enganxat a vosaltres, que ho estigui. El que comento és que no l'acaroneu, no l' "animeu". Però si on ell es sent segur és sota el llençol amb tu, per exemple, que es quedi allà.

Si no vol sortir de casa, no el feu sortir. Si aquest dia ha de fer pipi a un paper de diari, que el faci. Treure'l és ignorar la seva por i ficar-lo de cap al mig del soroll i l'horror.


Intenteu, tot i que és difícil, aparentar calma. Quan us miri que vegi tot amb certa normalitat.

Mai el renyiu si està massa alterat, si no para quiet, si té massa por, si plora... No té cap sentit renyar quan es té pànic. No l'ajudeu i encara empitjoreu la situació.

Respecte a tranquil·litzants per aquella no sóc gaire partidària de la immensa majoria, ja que hi ha des dels que els deixen atordits però completament conscients dels sorolls tot i que no poden reaccionar per l'atordiment, fins els que sembla que els hagin adormit però tot i així, estan patint. Però, tot s'ha de dir, hi ha gossos que poden patir problemes cardíacs, que la seva por arriba a l'extrem, i se l'ha d'ajudar d'alguna manera. Informeu-vos sempre al vostre veterinari de confiança o a un especialista. Depenent l'edat del gos podrà prendre'n o no, tot és consultar-ho. Avui mateix, al Graner de Gelida, he estat parlant amb el Rubén sobre les dues opcions que ofereix. No dubteu en parlar amb ell si ho necessiteu!

També trobareu remeis naturals, tot i que tampoc em refio massa, ja que són suaus per una nit com aquesta, però hi ha gossos que els ajuda. En alguns casos s'ha de començar dies abans, a vegades fins i tot amb un mes de marge fins que arribi la nit.

He llegit alguna vegada que posar taps per a gossos els pot ajudar però mai ho he provat.


La por als petards i sorolls forts com una turmenta es pot tractar. Parleu amb educadors en positiu per ajudar-vos, si pot ser des de cadells i si no, més adults, per treure la por. Serà difícil, serà llarg, però si podeu, s'ha d'intentar.

Hi ha casos de gossos que mai han tingut por i un any de sobte comencen a patir-la. No és poc habitual així que no us refieu i observeu les reaccions que tingui, per si de cas.

Segurament oblido o desconec algun que altre consell. Si vosaltres en teniu algun, no dubteu a escriure al post per ajudar-nos entre tots!


A mi personalment no m'agraden els petards, no els entenc. Però aguanto la nit de Sant Joan i, què hi farem, puc aguantar Sant Pere, però no més. Oi que jo no tinc tot l'any l'arbre de Nadal posat? Tot té uns dies i uns moments i això s'ha de respectar. Tirar petards altres dies, fins i tot setmanes després de Sant Joan, és una falta de respecte cap a tothom. Innecessari i incívic.

Demano als pares que facin el favor de ser conscients de la molèstia que comporta. Que quan vosaltres esteu a casa vostra i voleu fer la migdiada o veure una pel·lícula us molestaria que jo anés a tirar petards sota la vostra finestra. Que us poseu al lloc de l'altre i eduqueu als vostres fills en el respecte. No és tan complicat i així estem tots millor.

I nens que dieu que us agraden tant els gossos... No us agraden tant quan tireu petards durant dies i dies ignorant la por que tenen encara que us demanin que pareu i com ho passen de malament, els peluts. I molt menys si feu la "gràcia" de tirar aquests petards prop dels animals per veure què passa. No fa gràcia, és maldat cap a un ésser viu. NO CAL. Amb respecte es viu millor. De veritat que no és tan complicat, us ho prometo.

Amb el Cooper, de vacances a casa

I no parlaré dels psicòpates que aquella nit es dediquen a maltractar els animals de les pitjors maneres perquè no crec que cap d'ells llegeixi això i perquè el que ha de canviar és la llei davant aquests malalts, ells no ho faran.

Espero que tingueu una bona revetlla i per a qui l'ha de patir que passi el més ràpid possible...



Més
Cop de calor en gossos i consells per l'estiu


Estem tenint una calor molt forta i els animals la pateixen molt. La diferència és que nosaltres sabem quan aturar-nos i decidim què fem i què no depenent com ens trobem. Us diré alguns consells pels gossos en aquests dies!

Les passejades les hauríeu de concentrar a hores que no faci tanta calor: a primera hora del matí i al vespre. A mig matí, migdia o a la tarda la temperatura no és adequada per hores de passejada, carreres i jocs, i molt menys a ple sol!

A la muntanya amb la Vodka, la Hiska, el Bruce, el Hegel i el Blake


Busqueu sempre l'ombra i zones que no siguin asfalt, a poder ser, tot i que a la ciutat això es pot tornar complicat. Com ja us vaig comentar al post sobre com protegir els coixinets dels vostres peluts, hi ha cremes protectores i, si és necessari, sabatilles!

Aigua fresca al seu abast és imprescindible i a les passejades, si han de durar una mica, també. Mullar el seu cap, potes, coixinets i aixelles els refrescarà i ajudarà a estar millor.

Vodka

A vegades és el mateix gos qui et diu que no vol caminar més o no vol sortir per culpa de la calor. Intenteu no forçar, que ells també tenen un límit i no hem de voler que juguin durant hores quan ens va bé a nosaltres, sinó quan sigui bo per a tots.

Obélix

Vigileu amb el mite de tallar el pèl del gos (rapar, millor dit) per a què no tingui tanta calor, ja que el pèl els protegeix tant del fred com de la calor. Tallar curtet sí, però no massa, no és necessari. Si ho feu per higiene ja és un altre tema, és clar!

Els cops de calor (hipertermia) més habituals són per deixar als gossos tancats al cotxe a ple sol amb les finestres tancades i sense aire condicionat. I això no passa per deixar al gos durant una hora, sinó per deu minuts, o menys. En uns minuts l'animal pot morir per culpa de la calor. Els símptomes en el gos són marejos, vòmits, diarrees... fins i tot entrar en estat de shock o perdre el coneixement. Si heu de viatjar amb el vostre gos informeu-vos molt bé d'on anirà si és a un vaixell, tren... Les altes temperatures als cellers poden ser mortals.

Si creieu que el vostre gos està patint un cop de calor (la seva temperatura supera els 39 graus) podeu portar-lo a una zona d'ombra i remullar-lo amb aigua fresca (no gelada). No el tapeu completament amb tovalloles mullades, només refresqueu el seu cos amb elles.

Hayko


També podeu remullar en alcohol les seves extremitats a la vegada que ajudeu a què circuli millor la sang per elles fins que noteu que la seva respiració va baixant d'intensitat.

Només que veieu que el gos millora una mica, aneu al veterinari sense esperar ni un segon. I depenent de l'estat de l'animal, el porteu directament!



Els gossos suen, sobretot, a través dels coixinets, mitjançant el panteix. És important que si en un moment donat porta morrió sigui dels que li deixin suficient espai per panteixar i poder regular així la seva temperatura.

Passejant amb l'Omby, la Polka i el Blues


Hi ha molts gossos que viuen sempre a l'exterior, desgraciadament. Gossos que, a vegades, no tenen ombra ni un lloc on refugiar-se i, si en tenen, estan a l'exterior i la calor els afecta durant hores encara que no sigui amb el sol directament. Qualsevol efecte extern meteorològic com pluja, humitat o calor, el viuen de ben a prop sense poder fer res. Passa el mateix si es queden tancats a llocs petits i sense ventilació.

La digestió és millor que la facin en hores que no faci tanta calor. Molts ja haureu notat que els vostres peluts no reaccionen fins a les set o vuit de la tarda i que quan més mengen és a la nit o a primera hora del matí. I és millor d'aquesta manera.

Els gossos amb més risc són els cadells, els vellets i les races braquicèfales com el carlí, el bull dog o el pequinès, amb problemes respiratoris.

Max

El sobrepès també els afectarà més en èpoques com aquesta, tot i que per la seva salut ja no és bo en cap moment.

Espero haver ajudat una mica i fer que portem aquesta horrorosa calor de la millor manera... I si és anant a platjes per a gossos, rius o llacs, encara millor!

Més
Com protegir els coixinets dels gossos


Els coixinets dels gossos suporten tot el pes i l'impacte contra el terra quan caminen, corren, juguen… És una zona que es va fent forta amb el temps i és molt resistent però això no vol dir que siguin pedra i no pateixin la neu, la calor o llargues caminades, sobretot si no estan acostumats.


Més
El temut Sant Joan


Demà és la revetlla de Sant Joan, la temuda nit de molts gossos i dels seus propietaris, plena de petards i sorolls que els atemoritzen sense control.

Aquests dies (uns abans i uns després també) és millor que no deslligueu al vostre gos quan el porteu a passejar. Per un petard inesperat podria espantar-se i sortir corrents sense saber on va i podria perdre's al fugir. O fins i tot còrrer a la calçada i tenir un accident amb un cotxe.


Més
Com evitar paparres i puces de manera natural?


Fa temps vaig conèixer vàries maneres d'evitar les puces i paparres dels gossos de manera natural, tot i que no ho he provat ja que ara mateix no tinc gos propi i els que venen a casa ja ho fan protegits.

Tot i així, he decidit obrir una nova Categoria sobre els Remeis Naturals, o casolans, com preferiu. Us donaré la informació que trobi i si ho proveu no deixeu d'escriure per explicar si ha funcionat!




Per evitar les paparres i les puces a un gos diuen que és bo incloure una mica de llevat de cervesa al pinso de l'animal i així el seu pèl desprendrà una olor repelent per als insectes.




Més
Com li trec una paparra al meu gos?


Les paparra forma part de la família dels àcars, una espècie d'insecte que s'enganxa a altres animals, mamífers per succionar la sang i reproduïr-se. Aquí són actives de febrer a octubre però, sobretot, amb l'arribada de la primavera i el bon temps.




Les trobem a herbes altes, entre els arbres... A zones d'abundant vegetació. Poden esperar dies i mesos fins trobar un cos al que enganxar-se. No salten, com molts creuen, per poder "atrapar" a l'animal, sinó que trepen o es deixen caure de desde l'herba on estan.




Més
La processionària del pi, molt perillosa per els gossos!


Amb el bon temps comencen a aparèixer les processionàries dels pins. Són erugues que baixen a terra després de passar tot l'hivern penjades dels pins a unes bosses de seda. Quan baixen per realitzar la muda es col·loquen en filera (d'aquí ve el seu nom), cridant l'atenció dels gossos que veuen una gran extensió d'alguna cosa que es mou.




Que els gossos juguin amb elles o les intentin agafar és molt perillós. La processionària té uns pèls a la part superior carregats amb una substància tòxica que deixen anar com defensa davant un perill i, en aquest cas, amb el gos. Aquestes pues es claven i alliberen verí provocant una forta irritació similar a una cremada, amb molt de dolor.




Si un gos la toca amb el morro començarà a sentir dolor i veureu com es dóna cops amb les potes a la cara, patint una gran irritació. L'animal pot començar a babejar, vomitar, excitar-se...




Si li toca els ulls s'inflamaran provocant diversos tipus de malalties als ulls com la conjuntivitis, queratitis...

Si és a la pell patirà reaccions al·lèrgiques, dermatitis... Si intenta llepar-se, la irritació li passarà també a la boca.




El major perill és a la llengua o dins la boca. Les pues de la processionària provoquen necrosi a la llengua i pot perdre els tros de llengua que ha estat en contacte amb les pues. A nivell de laringe, li pot provocar l'asfixia portant a la mort.




Heu de rentar a l'animal (sencer) amb aigua tèbia ja que la calor destrueix la toxina.

Però, evidentment, haureu de portar d'urgències al vostre animal si el contacte amb la processionària és més greu perquè li puguin aplicar el tractament necessari o, depenent l'estat, haver d'ingressar el gos durant uns dies.
 
He vist en primera persona la reacció d'una processionària que va caure al cap d'un gos a la terrassa d'un bar (ni estàvem a la muntanya) i la reacció al·lèrgica va ser molt ràpida i de gran risc. Es va inflar en segons i vam poder veure com el gos s'anava apagant.
 
Vàrem còrrer a l'hospital veterinari més proper on el van tractar a l'instant amb antihistàminics però aquesta reacció, en no gaire estona, l'hagués afectat a les vies respiratòries i no hagués tingut temps.
 
L'ensurt d'aquell dia crec que no l'oblidarem cap dels que estàvem allà...




Com veieu, es tracta d'un perill real i que no heu de deixar passar o el vostre gos podria tenir conseqüències fatals. Ara que arriba la calor i la processionària baixa dels arbres, hem de vigilar molt i si podem evitar treure als gossos per les zones de pins, millor. És impossible controlar a l'animal constantment i veure la filera de processionàries sempre abans que els gossos.




Espero haver ajudat amb aquest tema i evitar ensurts en un futur!

Més
La conjuntivitis als gossos, força habitual


És força freqüent trobar-nos amb gossos que han patit o pateixen conjuntivitis en algun moment. És a dir, la inflamació i a vegades infecció de la membrana que recobreix la superfície interna de les parpelles.




Veurem com el gos tanca més un ull (o els dos), que se'l grata sovint, a vegades utilitzant el sofà, el terra, el seu llitet... com ajuda, el té més vermell, crea moltes lleganyes...




Mai hem de veure normal que l'ull del nostre gos estigui vermell, a excepció de races de parpelles caigudes (com el bull dog) i, tot i així, mirem que no sigui una infecció! Si ho veiem, haurem de vigilar que no li duri gaire i, si ho fa, fer una visita al veterinari ja que pot ser conjuntivitis o, fins i tot, una aranyada dins del propi ull.




Existeixen productes per realitzar netejes dels ulls, serums fisiològics preparats per això. No proveu d'utilitzar productes per humans ja que podrieu agreujar la situació.

Hi ha diferents motius pels que el gos pugui tenir conjuntivitis. Us indico alguns d'ells.

Entropió

Les pestanyes de l'animal entren en contacte amb la còrnia i li suposa una inflamació instantània. El gos tanca l'ull, crea llàgrima, lleganyes i picor. Algunes races són més propenses a aquest problema com el Chow Chow, el San Bernardo... Pot intervenir-se quirúrgicament. Si es decideix no fer, l'ull necessita cures constants.




Ectropió

 La parpella està cap a fora, deixant la conjuntiva en contacte amb l'aire. Les races més predisposades són el cocker i gossos de parpelles penjants. Amb una intervenció pot recol·locar-se la parpella.




Els irritants químics també poden crear aquesta inflamació. Netejadors de casa, pesticides... De la mateixa manera que elements externs que puguin ficar-se a l'ull com la sorra, pedretes...

La conjuntivitis a vegades és la mostra d'una altra enfermetat, i això també ho hauriem de vigilar.

Una aranyada a l'ull es podrà veure a través d'un examen veterinari i ho haureu de tractar al moment o podria derivar en una úlcera, ja que és una ferida.




La neteja dels ulls és molt important, sobretot en gossos que ja acostumen a crear leganyes o que tenen molt de pèl al voltant dels ulls.

És important realitzar aquesta neteja amb una gasa i no amb cotó. Utilitzar productes que no tinguin el risc de deixar dins de l'ull cap resta. Coliris o serums els trobareu a botigues especialitzades o al veterinari. Per la neteja diària podeu utilitzar camamilla, que, a la meva opinió, va molt bé.




La conjuntivitis és una de les enfermetats més habituals en animals domèstics però, si no la tracteu, provocaria d'altres molt més importants i futurs problemes oculars i visuals seriosos al vostre gos.


Més
Ansietat per separació, un problema a tractar


Desgraciadament, hi ha molts casos de gossos que pateixen ansietat per separació però no tothom sap com tractar aquest problema i el gos no deixa a una banda aquesta ansietat, evitant un equilibri mental i físic necessari per tots.


Crec que, abans d'explicar què és l'ansietat per separació, cal tenir clar que si no la tracteu no esteu ajudant al vostre gos i mai serà feliç. No heu de deixar que la llàstima eviti que ajudeu a l'animal. Donar-li massa carinyo i atencions quan està en estat d'ansietat és el pitjor que podeu fer.


Un gos amb ansietat per separació és un greu problema. Quan marxeu, el gos ho passa realment malament, amb una por constant de pèrdua, ansiós per la vostra tornada. Potser torneu a casa i ha pixat o cagat a qualsevol lloc. O ha trencat mobles, sofàs, figures... El que tenia a l'abast.


Quan torneu a casa la seva excitació és màxima i veureu que salta, plora, intenta cridar la vostra atenció de manera exagerada durant massa estona. No mesclem l'alegria d'un gos equilibrat quan tornes a casa amb aquests nervis que comento. És diferent.

Aquests gossos poden arribar a patir fins i tot si entres a pagar un cafè a un bar i ell t'ha d'esperar una estoneta. O si entres a una habitació o al bany i ha d'esperar fora. El gos sempre vol estar amb tu. Sempre. I, com comprendreu, això no és sà.



A alguns gossos els passa per tenir poca activitat, estar sols massa hores, no rebre l'atenció adequada. Però d'altres és per tot el contrari: massa atencions constants sempre que el gos ho reclama.

Hi ha gent que creu que colmant de carinyo a aquell gos quan es troba en aquest estat, o quan torna a casa, o evitant entrar a pagar al bar, l'està calmant. Res més lluny de la realitat. El que fa és reafirmar aquesta ansietat i provocar que el gos no sigui capaç d'estar tranquil en cap situació si no és al seu costat.


Quan torneu a casa heu d'ignorar els signes d'excitació del gos. I, quan es calmi, el podreu acaronar. Ignorar vol dir donar-li l'esquena, continuar caminant com si res i no dir-li absolutament res. Ni "para" ni "prou" ni "tranquil". Res. Qualsevol paraula que li digueu és un signe d'atenció cap a ell i és el que busca. Això no vol dir que mai ho feu. Li heu de donar carinyo o la seva frustració seria massa per a ell, però no sempre quan ell vol. Ignorar al gos durant tot el dia no seria normal.



Hi ha més pautes a seguir, com deixar-li un kong quan marxeu perquè estigui entretingut però, si teniu un gos amb ansietat per separació, haurieu de demanar ajuda a un etòleg o educador perquè us les faciliti i seguir-les al peu de la lletra.


Que no el feu cas no vol dir que l'estimeu menys. Al contrari. És un símbol d'amor intentar ajudar al vostre gos a superar aquest problema. Imagineu el mateix amb una persona. Una obsessió insana amb vosaltres. Cinquanta trucades al dia per saber on sou, una por constant a que no torneu, no poder anar enlloc sols... Ho trobarieu normal? Ni aquella persona seria feliç ni vosaltres tampoc podrieu portar una vida independent i equilibrada. Passa el mateix amb el gos.


Haureu de tenir paciència per tractar aquesta ansietat però us asseguro que amb el tractament adequat, es supera. I llavors veureu que el gos que fins llavors estava sempre nerviós, que plorava, bordava i patia quan no hi éreu, és un gos equlibrat, molt més feliç i amb qui podreu compartir qualsevol experiència que a tots dos us satisfaci.


També hi ha gent que creu que adoptant un altre gos per fer-li companyia això despareixerà, però no és així. L'ansietat és amb la persona, no pel fet d'estar sols a casa. A vegades el gos es queda amb algú altre (un veí, un amic) i l'ansietat encara hi és perquè la persona o persones amb les que té aquesta ansietat han marxat. No dic que no sigui bo que el gos tingui un company de jocs, evidentment, però no com a solució a aquest problema.


Espero haver ajudat una mica amb aquest tema tot i que, com us deia, ho haurieu de tractar amb professionals ja que els meus coneixements no deixen de ser limitats pel que he viscut i vist en aquests anys. No ho deixeu passar, no heu de viure pendents del gos, lligats a una vida de nervis i estrès. El gos, si no l'ajudeu, no serà feliç i sempre patirà. Ajudeu-lo i podreu mantenir una relació sana d'amor i companyia per tota la vida.


Més
Subscriure's a: Missatges ( Atom )