El temut Sant Joan

Demà és la revetlla de Sant Joan, la temuda nit de molts gossos i dels seus propietaris, plena de petards i sorolls que els atemoritzen sense control.

Aquests dies (uns abans i uns després també) és millor que no deslligueu al vostre gos quan el porteu a passejar. Per un petard inesperat podria espantar-se i sortir corrents sense saber on va i podria perdre's al fugir. O fins i tot còrrer a la calçada i tenir un accident amb un cotxe.

Els gossos que normalment dormen fora de casa aquella nit ho haurien de fer a dins. Així podran refugiar-se on ells es sentin més segurs i no hi ha perill que escapin. Quants gossos perduts, presses del pànic, hi ha cada nit de Sant Joan? I això ho podem canviar, depen de nosaltres.

I, a banda de les escapades, vigileu amb els graciosos que llencen petards a prop dels gossos, als jardins on veuen que hi són, a les portes… Que imbècils tenim a tot arreu, desgraciadament.

Aquella nit els gossos han de tenir un lloc on estar, el que ells creguin. No els forceu a estar al vostre costat o al seu llit si el que ells volen, per exemple, és estar sota el llit. O al bany, on el soroll a vegades és més sord. Quan veieu el lloc escollit per ells, el podeu acomodar una mica posant allà una manta, intentant fer un refugi del seu espai.

És millor no acaronar constantment ni atabalar al gos. Imagineu-vos en estat de pànic i amb una persona tocant i parlant constantment al vostre costat... 

Han d'estar al seu aire però sense perdre'ls de vista, pel que pugui passar. 

Mai he estat molt partidària de les pastilles que els atonten i els deixen zombies aquella nit perquè, dins del seu estat, senten igualment els petards i els pateixen, però no tenen forces per reaccionar. Estan intranquils controladament. Tot i així, entenc que molts gossos han de prendre-les per poder tenir una nit millor, perquè ho passen realment malament. 

Tanqueu tot, baixeu persianes, poseu la música més alta del que és habitual, o la televisió, i tingueu paciència per una nit que es fa massa llarga. 

A vegades les conegudes Flors de Bach han estat útils si la por del gos no és extrema, i ajuden a que el gos estigui una mica més tranquil. 

Renyir al vostre gos perquè té por és absurd i cruel. No està fent res dolent, no ho fa a propòsit: té por. I quan un té por no controla el que fa, només pateix. 

La teràpia de shock tampoc és una bona opció. És a dir, que no penseu que per treure-li aquesta por és bo portar al gos al mig dels petards, a veure si així se li passa. Serà pitjor i serà ell qui entrarà en estat de shock. S'ha de saber fer-ho i ha de ser poc a poc, des de cadell.

Intenteu anar a xerrades on us aconsellin què fer amb aquestes pors, com la que va fer PositiveGos a Urban Pets fa uns dies. Cada any, uns dies abans, les trobareu.

Així que només em falta desitjar-vos sort aquesta nit i que sigui el més tranquil·la possible… És un parell de dies (sobretot una nit) i tot haurà passat! Bona revetlla a tothom!