.png)
El retorn de la Noa i l'Otto
-
10:28:00
-
2
comments
10:28:00
Quan la propietària de la Noa i l'Otto em va escriure per dir-me que potser els havia de tornar a cuidar a l'agost, el meu somriure ho deia tot. Van ser uns dels primers que van estar a casa i també, els que més dies han viscut aquí. I es fan estimar moltíssim!
Noa va entrar contentíssima i la propietària em va dir que ja quan baixava del cotxe ho estava, sabent on venia. L'Otto venia darrera. Estava gairebé cec, ja és molt gran, i més grosset. Em va impactar molt perquè no vaig pensar que hagués envellit tant en mig any. Però aquestes coses passen i per mi va ser una mica xocant. Tot i així, seguia igual de carinyós. Més dormilega, però boníssim, com sempre!
La Noa és molt activa i juganera. I si hi ha un gos que la segueixi, encara més! Va insistir amb Bruce fins que li va fer cas. També amb la Watson. I amb la Violeta, la Xula... I, per sorpresa, va venir el Nuk ha passar un dia i nit i es van tornar a veure! Anava a trucar a la propietària del Nuk per avisar que la Noa estava a casa i fer que es tornessin a veure, però va venir rodat. I sí que es van reconèixer, sí! Petons, salts... El retrobament va ser maquíssim!
Otto dormia molt però quan sentia que la Noa jugava, anava on fos per bordar i intentar participar. Com no veu gaire, l'havia d'agafar i apartar perquè els altres se l'emportaven per davant amb tanta carrera i el podien fer mal. I l'Otto ja estava content rebent carícies.
A l'hora de baixar al jardí, m'agava l'Otto en braços i també el pujava. No tenia per què fer aquests esforços i, a més, podia caure i fer-se mal. Es deixava, sabent on anàvem, i al jardí anava passejant tot tranquil, s'estirava al sol, i es mirava els altres gossos com jugaven.
Noa no va oblidar la pilota de bàsquet que ella mateixa va desinflar mesos enrera! Va anar directe a ella quan la va veure i te la portava per jugar.
Tampoc havia perdut el costum de robar canyes de bambú o qualsevol branca que trobés al jardí per fer-la trossets, amb tota la calma del món, i agafar una segona quan ja la tenia destrossada. Com no intenta menjar-se la branca, la deixava que ho fes. Almenys uns minuts estava entretinguda!
A l'hora de dormir, Noa va pujar directe al llit i es va col·locar ben a prop. Aquest cop l'Otto va dormir a terra. No va intentar pujar però tampoc l'hagués deixat. Em feia por que a la nit, sense veure i amb poca mobilitat, pogués caure. I, com sempre, Noa em despertava o bé amb petons o bé amb el morro enganxat a la meva cara, mirant-me. Sempre movent la cua! M'aixecava i despertava a l'Otto. Ell a vegades s'aixecava i venia o em mirava com dient "deixa'm una mica més" i tornava a dormir, així que el deixava que descansés més estona i m'emportava a la Noa.
El dia abans de marxar vaig rentar a l'Otto, com em van demanar. No li agradava gaire això d'estar a la banyera i que l'estigués mullant però quan el vaig pujar al balcó i l'assecava amb la tovallola es va tornar un altre. Crec que va rejovenir de cop!
Estava content, corrents d'una banda a l'altra, fregant-se amb nosaltres, bordant per jugar... Contentíssim! També li vaig retallar una mica els pèls dels ulls, aprofitant la seva eufòria.
La Noa i la Watson se'l miraven sorpreses desde l'altra banda, esperant que sortís per jugar amb ell. Va contagiar l'alegria a tots.
Un dia ens vam endur a la Noa a un parc d'aquí Gelida, amb el Lur i la Simone, els gossos dels nostres amics. Sabiem que es portarien bé i la vaig soltar una estoneta. Lur i ella van començar a còrrer i a jugar per tot arreu, sense allunyar-se massa de nosaltres. Va ser genial veure'ls tan contents!
El dia que van marxar ja m'havia fet a la idea però, com l'altre cop, em va posar trista. Els tenim molt de carinyo als dos i són maquíssims. I ells, quan marxen, no s'adonen que els estàs dient adéu, almenys per un temps. Jo els abraço, els faig petons... Algú pensarà que sóc exagerada però tenir un gos a casa uns dies, un cap de setmana o el temps que faci falta, fa que els agafis un carinyo especial i sempre els recordes. I ells tenen un lloc ben gran als nostres cors.
Em van dir que vindrien a la II Passejada de Gossos que farem la setmana vinent, a la cala de Sitges. I no sabeu les ganes que tinc que arribi dissabte!
.jpg)
