Els nostres veïns Link i Nika

Vam conèixer a Link i a Nika abans que vinguéssin a casa, ja que els vam passejar uns dies i això ens va donar la oportunitat d'apropar-nos una mica més a ells.

La veritat és que amb Nika no cal cap apropament anterior perquè és carinyosa de bones a primeres! Link primer observa i després busca el carinyo.

Quan anàvem a passejar, Nika et mirava, començava a moure la cua i es posava panxa amunt perquè la toquessis. Vàries vegades! Et fas un tip de riure. L'últim cop que la vaig portar a passejar, no fa gaire, m'ho va fer pel carrer. Anàvem caminant, va començar a restregar-se per la paret mirant-me de reüll, provocadora, i de sobte es va llençar a terra. De tal manera que un cotxe va frenar, mirant-me, com si li hagués passat res a la gossa. Al veure que jo reia, va marxar. És un cas!

Tots dos són recollits de portectora, gossos abandonats, cosa que sempre em fa pensar en com, després del que han passat, poden ser tan agraïts. Hauriem d'aprendre una miqueta més d'ells.

Nika es mou lentament i jugant amb la pilota tens la sensació que li podràs treure en qualsevol moment. Ja t'ho pots creure! Quan li treia a Link, que és més jovenet i tenia moltes ganes de jugar, el veies saltant al seu voltant, intentant treure-li de la boca sense aconseguir-ho. Llavors anaves tu. Nika es preparava i quan allargaves la mà, es convertia en Messi. Amb un moviment de cap et deixava allà, fent intents, sense poder. Havies d'agafar-la per poder treure-li la pilota!

Em va sorprendre una reacció del Link un dia i se m'ha quedat marcada a la ment. Una tarda, després de dinar, em vaig quedar dormida al sofà i em van despertar uns grunyits. Link em mirava, davant meu, i em va bordar. Me'l vaig mirar, sorpresa i li vaig preguntar què passava. Quan em va sentir, va saltar sobre el sofà i em va omplir a petons. Es pensava que em passava alguna cosa! Em va semblar espectacular.

Els dies que es van quedar a dormir no pujaven al llit. Excepte l'últim. Semblava que ho sabessin. Link es petitet però Nika es va col·locar al bell mig dels dos i d'allà no es va moure en tota la nit. Era la última nit... Què anava a fer? Dir-li que baixés? Si és que...