L'embaràs psicològic

Aproximadament un 60% de les gosses, pateixen en major o menor grau, l'embaràs psicològic. Els símptomes apareixen després del zel, que és quan la gossa es quedaria embarassada, i a l'hora de parir (uns dos mesos més tard) és quan pateix aquest embaràs psicològic.

La gossa pot perdre la gana, plora regularment, agafa ninos o objectes petits com si fossin les seves cries i se'ls emporta al seu llit, que ja ha preparat com a lloc de part, s'inflamen les seves mames i tenen llet... Es torna més ansiosa i, depèn de la gossa, més agressiva i protectora amb els "cadells".

Aquestes gosses poden, mentre estan patint els mateixos símptomes d'haver parit, adoptar un altre gos (o gat, o qualsevol cria animal) i fer-li de mare durant aquest temps. Això és instint de supervivència. A les manades de llops, les femelles més importants, eviten que les altres llobes pareixin, però després, molts cops, són elles les encarregades d'amamantar aquests llobatons. Això no vol dir que nosaltres les utilitzem per fer de mares adoptives aprofitant l'avinentesa...

Els veterinaris recomanen netejar les mames amb alcohol camforat i, si té molta ansietat amb els seus ninos, treure-li durant els dies de l'embaràs. A mi no m'anava bé aquesta segona opció amb la Dana, ja que quan li treia la pilota groga, que era la seva cria, la seva ansietat augmentava buscant-la i plorant per tot arreu. La Dana també rascava el terra, buscant fer un espai per ella i la cria.

La millor solució és l'esterilització. Un embaràs psicològic llarg i prolongat, a més de fer patir la gossa durant aquest temps, pot provocar quists i tumors. La llegenda urbana de "la gossa ha de parir un cop a la seva vida" és falsa. I poso molt d'èmfasi en aquest tema. No entenc aquesta llegenda i em fa pensar que va ser idea de criadors o semblants en el seu moment, i la gent, no sé per què, encara ho creu a dia d'avui. Amb la d'animals abandonats que hi ha al món només faltaria sumar les cries de les gosses de cada particular... Esterilitzant la gossa, l'ajudes a prevenir enfermetats futures com les que he mencionat i possibles embarassos psicològics.

Si l'embaràs és molt llarg i els símptomes massa forts, els consells que he dit abans no servirien i haurieu d'anar al veterinari a demanar què podeu fer per ajudar-la, pensant seriosament en l'esterilització.

Nosaltres també li feiem una truita de julivert al dia (remeis de l'àvia) per baixar la seva ansietat durant la primera setmana. I la veritat és que alguna cosa feia!