El Samoyedo, descendent del llop del nord

El nom del Samoyedo prové de les tribus samoyedes del nord de Rússia i Sibèria. Pertany al grup dels gossos nòrdics, com a gos pastor principalment, però també gos de trineu.

El grup nòrdic, al que pertany el Samoyedo, va conservar les característiques que el protegien de l'entorn. L'abundant pèl el protegeix del fred i és especialment abundant al coll i tórax, emparant així els òrgans vitals. Tenien una capa externa i llarga que els protegia de l'aigua i la neu i una subcapa que els preservava del fred. La cua, molt densa, els podia donar calor a la cara i la trufa si es veien obligats a dormir a la neu. El seu morro és el suficientment llarg com per calentar l'aire abans que arribés congelat als pulmons. En resum, és una raça preparada per viure a regions àrtiques, d'on prové.

El Samoyedo era un gos pastor, guardià, caçador i company. Molts dormien dins les cases amb els humans mantenint una relació íntima de companyerisme entre ells.

Aquesta raça va ser reconeguda per primer cop a Occident quan Fridtjof Nansen, explorador noruec, va realitzar la seva expedició al Pol Nord al 1894, fent un informe amb unes recomanacions tan bones sobre els Samoyedo que diferents exploradors de l'Àrtic van confiar en ells com a gossos de trineu. L'estàndar de la raça es va aprovar a Anglaterra al 1909.

Diuen que el Samoyedo és una raça "natural". És a dir, que no procedeix de cap creuament entre altres races.

S'ha de tenir cura de raspallar i cuidar el seu pèl de manera habitual, sobretot amb els canvis de pèl.

Hem de mantenir una activitat física amb ell, tenint en compte el sol i la calor, que li poden afectar més al ser una raça àrtica.

Com enfermetats que poden patir tenim la displàsia de cadera, sordera o problemes oculars, sobretot. No tots els Samoyedo les pateixen, ni molt menys, però potser serien les més destacables.

Serà important socialitzar l'animal desde cadell, com sempre es recomana amb totes les races i gossos, per poder relacionar-se amb altres animals i persones sense problemes de por o desconfiança.

Són gossos grans, de 50 a 58 cm i acostumen a pesar de 20 a 30 quilos. El mascle, com sempre, és una mica més gran que la femella.

Com amb tots els gossos nórdics (Huskies, Malamutes, Chow Chow...) hem de tenir en compte que les temperatures altes no són el seu hàbitat natural i pateixen molt amb la calor. No intenteu fer exercici amb ells a hores de massa calor o amb molt de sol.

A mi personalment em semblen uns gossos preciosos però, a diferència de molts que els veuen com peluixos, a mi em donen la sensació de gossos robusts i durs. No vull dir que em facin mantenir la distància ni res semblant però no tinc la percepció de tendresa sinó de respecte i elegància.

Acaronar-los és endinsar la mà dins d'una espesa capa de pèl sedós fantàstica, sempre amb la seva atenta mirada. No deixeu de fer-ho si teniu la oportunitat!