La història de l'Owney, gos viatger

Fa uns 125 anys, a la oficina postal d'Albany, Nova York, els treballadors que estaven catalogant bosses de correu van trobar a un cadell que dormia entre un munt de paquets de correu ferroviari, resguardant-se del fred. Aquest petitó va ser batejat com Owney.

El gos es va criar entre bosses i paquets postals i va adonar-se que els trens eren el seu millor refugi al fred, així que allà és on anava a descansar molts cops. El problema era que cada cop que feia això, despertava a un lloc diferent, depenent del trajecte que havia fet aquell tren. Però, d'una manera o altra, l'Owney sempre trobava el camí de tornada a casa, a Albany.

Quan els treballadors es van adonar que passava això, van decidir posar-li una plaqueta identificativa i un collar que digués que l'Owney era "Propietat de la Oficina Postal d'Albany".

Amb el pas dels anys i tants i tants viatges que va arribar a fer aquell pelut, se'l va conèixer com "el gos de la sort" ja que cap tren en el que va viatjar va ser mai robat ni va patir cap accident.

De manera eventual, van començar a donar-li postals, medalles o etiquetes de correu indicant on havia estat, on havia viscut l'aventura d'aquells dies.

Els seus viatges no es van limitar als trens dels voltants, sinó que va arribar a viatjar en vaixell i, per correu internacional, conèixer Àsia i Europa. Però l'Owney sempre tornava a casa, gràcies a la placa identificativa que li havien col·locat els treballadors de Nova York un temps abans.

L'Owney va morir l'any 1897 per una ferida de bala, de la que no s'explica res més ni es sap com va passar. Durant els seus 11 anys de vida havia acumulat prop de 1017 medalles, estampetes i altres identificacions que demostrarien centenars de llocs visitats i aventures viscudes. Fins i tot va ser fotografiat i filmat per aquella època.

Actualment es pot trobar el seu cos embalsamat (cosa que a mi no és que m'agradi gaire, em fa coseta veure els animals així, per dir-ho finament) al National Postal Museum, amb les medalles i cartes que s'han pogut conservar dels seus viatges.