La ràbia canina

La ràbia és una enfermetat viral que es transmet a través de la saliva. Afecta a tots els mamífers però els principals portadors són els gossos. La causa un virus de la família Rhabdoviridae.

A les zones rurals, per exemple, els principals portadors són els ratpenats.

Els únics llocs on es coneix que estigui totalment erradicada són Austràlia, les Illes Britàniques i l'Antàrtica.

A Espanya està erradicada, excepte Ceuta i Melilla on s'han trobat casos aïllats de ràbia canina.

La única manera de prevenir aquesta enfermetat és amb la vacuna antirràbica, no obligatòria a totes les Comunitats Autònomes. A Catalunya no és obligatòria. De totes maneres, aquesta vacuna es posa degut al tràfic de gossos provinents d'altres països amb el risc de ser portadors de la ràbia.

Un cop el gos té la ràbia i ja té els símptomes de l'enfermetat, no hi ha cap tractament per curar-la i provoca la mort de l'animal. És per això que la vacuna és tan important per prevenir-la.


La ràbia pot esdevenir en tres fases.

Frase Prodròmica: El gos es torna nerviós, pateix ansietat, s'aïlla voluntàriament, té febre... La conducta de l'animal varia i es torna contrària a com ha estat fins aquells dies. Té una duració de dos a tres dies.

Fase Furiosa: No sempre apareix aquesta fase però quan ho fa es coneix com ràbia furiosa.  Es caracteritza per l'agresivitat de l'animal cap a tot el que l'envolta. Pateixen alucinacions visuals i auditives i mosseguen a l'aire o a qualsevol altre animal o persona. Mengen coses estranyes que trobin com fusta, pedres, parets... Es troben totalment desorientats. Poden acabar tenint convulsions. Dura entre un i set dies.

Fase Paralítica: Tampoc es presenta a tots els casos. Es coneix com ràbia muda o ràbia paralítica. Pot presentar-se després de qualsevol de les altres dues fases. Entre els seus símptomes, veiem que pateixen la paràlisi del cap i el coll. L'animal no pot tragar així que no deixa de salivar. La mandíbula inferior es paralitza, deixant la boca oberta i salivada. Eventualment, la paràlisi afecta al diafragma i moren per insuficència respiratòria. Dura entre cinc i vuit dies.

Com veieu, és una enfermetat extremadament mortal i molt perillosa. Aquí no la hem vist en primera persona i crec que la imatge que tots tenim de la ràbia, visulament parlant, és la de Cujo, el gos infectat de la pel·lícula, on, pobre gos, no el podien mostrar de la pitjor manera, tot ple de sang. El que a mi, personalment, em feia certa gràcia, és que miraves als ulls de Cujo i tenia una mirada realment tendre. No quadrava! O potser era jo, que ho veia així. La veritat és que no es coneix ni es saben els símptomes reals de la ràbia en viu, afortunadament.

Com us deia, la vacuna aquí no és obligatòria, però jo sempre la he posat als meus gossos, per si de cas. Si la tenim és perquè existeix el risc d'aparició, per molt petit que sigui. Tot i així, no cal posar-la si no es vol.

Els llocs actuals amb major risc d'infecció són a l'Àfrica, Àsia i Latinoamèrica.

Com sempre, insistir en la importància de vacunar els gossos quan és necessari abans de lamentar futures enfermetats. Els hem de cuidar i protegir de qualsevol risc extern!