Fernando, el gos músic d'Argentina

Fernando va ser un famós gos del carrer durant els anys 50 a Resistència (província de Chaco), Argentina. Primer va ser el gos d'un cantant de boleros, després el gos de tots.

Diuen que aquest bonic gos blanc no faltava a cap concert ni festa amb música que es fes a la ciutat. També expliquen que, als concerts, disfrutava de la música com ningú però si escoltava una nota fallida ho demostrava amb grunyits o gestos de desaprovació.

A un concert de Paderewsky, gran professional, va haver-hi un moment en que Fernando es va posar sobre dues potes fent un grunyit. El músic va continuar con si res i quan va acabar van veure que Fernando mirava fixament al pianista, volent dir alguna cosa. El músic se'l va mirar i li va dir: "Tens raó, m'he equivocat dos cops" i, pacientment, va repetir la sonata realitzant-la perfectament. Aquest cop Fernando no va fer cap altre interrupció.

Al dia següent d'un esdeveniment es parlava del concert en funció de com havia reaccionat el gos.

Expliquen que Fernando passava les tardes a un bar conegut per ser freqüentat per polítics, intelectuals... No tenia tancada l'entrada enlloc, tothom l'estimava.

Es van escriure vàries notes a diferents diaris d'Argentina, arribant a sortir a un comentari a la BBC de Londres.

Cada dia feia el seu recorregut habitual, anant de bon matí al Banc de la Nació Argentina on entrava i esmorzava amb el gerent. També visitava la Plaça Central a perseguir gats una estona.

Un dia va ser ferit a un restaurant japonés i el van haver d'intervenir médicament. Aquells dies de recuperació van haver d'instal·lar dues línies telefòniques per poder atendre totes les trucades que rebien dels ciutadans per saber com estava.

Tothom l'estimava, admirava i cuidava. El dia que va morir tota la ciutat el va plorar als carrers i balcons, fent-li un enterrament amb una solemne cerimònia. Més d'un negoci va tancar les seves portes en senyal de dol i la Banda Municipal de Música va interpretar la marxa fúnebre.

Quan va passar el primer Nadal sense Fernando, l'escriptor Giardinelli va expresar la seva pena dient que eren les primeres festes on enyorava, per primer cop, a un ésser estimat.

Hi ha tres escultures a Resistència, ciutat de la província de Chaco, d'aquest estimat gos. I encara a dia d'avui es troben flors i homenatges per a Fernando.

Aquesta és una història real però, amb el temps, és molt probable que hi hagi, també, llegenda dins aquestes línies. El que sí sabem és com el van estimar i conèixer a la Resistència.

Com diu l'escrit d'una de les seves escultures: "A Fernando. Un perrito blanco que errando por las calles de la ciudad despertó en infinidad de corazones un hermoso sentimiento".