San Bernardo, gos de rescat

El San Bernardo rep el seu nom de l'hospici San Bernardo, als Alps Suïssos a on a meitats del segle XVII va ser criat per guiar als monjos per la neu i la boira rescatant viatgers extraviats. Al principi era un gos de vigilància però degut al seu olfacte i maneres, van veure que podia ser de molta més ajuda.

Són originaris d'aquesta zona, a més del nord d'Itàlia. Pertanyia a la família del Mastí dels Alps, ja extingida. Aquest Mastí va ser creuat amb el Dogo del Tíbet i el Gran Danés, creant el San Bernardo que ja coneixem.

De totes maneres, sembla que la seva aparició es remonta als gossos romans coneguts com a "molosos".  Aquests gossos van ser portats a Helvetia (Suïssa) pels excèrcits romans. La raça (avantpassats) és originària dels grecs, i van ser portats a la seva pàtria per Alejandro Magno.

Un altre gran admirador d'aquesta raça va ser Napoleón Bonaparte. A principis del segle XIX va ajudar a financiar molts hospicis que en un futur es convertirien en refugis de molts membres de la realesa.

Actualment, l'hospici és una atracció turística per a tots els amants d'aquesta raça amb l'estàtua del seu fundador, San Bernardo de Mentón, patró dels alpinistes, a la vessant de la muntanya.

A principis del segle XIX van agregar el Terranova a aquesta raça per donar-li més tamany i vitalitat.

Es diu que van salvar unes 2500 persones durant aquell temps, atribuint-li a Barry, un dels San Bernardo més famosos, el salvament de més de 40. Hi ha una estàtua commemorativa de'n Barry, recordant la seva heroicitat. Barry significa "osset" i molts dels gossos que van estar a l'hospici rebien aquest nom ja que deien que un dels monjos que es dedicava a cuidar-los els deia així carinyosament.

Els problemes de salut més comuns que pot patir el San Bernardo són la displàsia de cadera, problemes cardíacs i dilatació gàstrica.

La història del barril penjat del coll del San Bernardo quan realitzava el seus rescataments és inexacta i es dubta de la seva veracitat. Els monjos ho neguen categòricament i diuen que l'únic que portaven era un collar que els protegia dels atacs dels llops. El mite del barril prové de l'escrit d'un alpinista l'any 1816 on assegurava que a vegades els gossos portaven un barril amb alcohol i pa per donar als rescatats, però no és segur que aquesta informació fos real. Així que ens quedem amb el dubte tot i que no seria tan estrany que sigui un mite (és el que jo sempre he pensat), ja que qualsevol pes els hauria dificultat la seva tasca i es tracti més una llegenda que ens ajuda a tenir una imatge visual del gos rescatador i, de pas, merchandising...

És un gos realment gran que pot arribar a pesar entre 60 i 90 quilos.

Hi ha dues varietats de San Bernardo: els de pèl curt i de pèl llarg (el que estem més acostumats a veure o a imaginar quan parlem d'aquesta raça). I els seus colors són vermell atigrat, marró vermellós i ataronjat, sempre acompanyat del blanc.

S'ha de tenir cura dels seus ulls i la seva pell, raspallant el pèl i cuidant aquestes zones especialment.

És un gos que es farà molt gran i que, si no eduquem desde ben petit, serà un problema passejar o socialitzar amb altres gossos, ja que poden ser molt dominants. Desde cadell és bo ensenyar a no tirar de la corretja (imagineu un gos de 80 quilos tirant i tirant, fent impossible passejar) i relacionar-lo amb altres gossos.

No acostumen a ser gossos excesivament nerviosos però això no vol dir que no els donem activitat. Per aconseguir que un San Bernardo, o qualsevol altre raça, estigui tranquil i en bones condicions tan físiques com psicològiques, hem de fer llargues passejades i deixar que corri a grans espais.

Molta gent veu un San Bernardo i s'enamoren de la seva imatge de bo i tranquil però quan els babeja a casa, comencen el problemes. Perquè babejar, babeja. I molt. I això ho haurieu de tenir en compte si adopteu a un. Igual que saber que poden arribar a menjar quilos de pinso diàriament.

Comento aquestes dades perquè hi ha molta gent que adopta o vol un gos perquè és maco, perquè han vist la pel·lícula Beethoven, o perquè és de raça i els agrada. Abans de fer una cosa així, és millor informar-se de tot i estar decidit a donar tot el que gos necessiti. Disposat a oferir-li una bona vida al nostre costat, ja que serà un amic fidel per tota la vida i depenen de nosaltres. Les excuses de "és que ha crescut molt" no són vàlides en cap situació. Si adoptes a un San Bernardo, has d'informar-te i comprometre't.