I Passejada de Gossos a Gelida

El passat 29 de juliol, vam fer la Primera Passejada de Gossos a Gelida, amb la idea de repetir un cop al mes a partir d'ara. Va sortir tan bé que no tenim cap dubte!

Ens vam trobar a les 09:30h a la benzinera de Gelida que es troba al costat dels Masets, sense saber quants seriem en total i amb gossos que no es coneixien entre ells. Allà és on vam fer les presentacions de tots, inclosos els peluts, que al final eren 11.

Jo portava a la India, i el Guillem a Nuka, dues gosses que ens havien arribat el dia anterior per cuidar. Ens havien avisat que no les podiem soltar, així que ens esperava una excursió mogudeta.

Quan vam ser tots, va començar la passejada!

Durant les dues setmanes anteriors vam quedar amb Rubén i Danae, dos amics i veïns de la zona del Puig, per preparar la ruta i fer camí. Ells venien amb els seus gossos Simone i Lur, tots dos adoptats de l'APAN.

La passejada va començar a la zona dels Masets i ens vam endinsar a boscos i camins on els gossos podien anar deslligats sense por a que passés cap cotxe.

Ens va donar temps per poder parlar una mica amb tothom i conèixer els gossos que ens acompanyaven. Feia un dia fantàstic i estavem preparats per passar-ho el millor posible.

Em va alegrar veure a Cristina i a Montse, dues de les noies amb qui vaig anar a la Protectora d'Olesa i que fins llavors no havia pogut tornar a veure. Venien amb els seus gossos, sociables i animats.

Crec que ens vam animar de veritat al moment que els gossos es van deslligar. En aquell moment tothom podia anar més tranquil, veient com disfrutaven i corrien per tot arreu, sense perdre de vista el seu propietari. Bé, jo no vaig poder soltar la India, però Núria em va deixar un dels seus collars extensibles i almenys podia anar una mica més lliure. Igual que Nuka, que amb cinc mesets no deixava d'estirar per tot arreu, sempre contenta.

Vam arribar a la primera parada. Una font enmig del bosc ens deixava fer un petit descans i donava la oportunitat als gossos per beure i agafar forces per continuar.

A nosaltres no ens anava tampoc malament agafar forces!

Des d'allà pots veure bé tot el que t'envolta. És bastant ampli i pots seure mentre els gossos fan les seves carreres pels voltants, lliures, sense preocupar-te per perdre'ls massa de vista.

Passada una estona, ja voliem continuar. Així que tots van cridar els seus gossos i a fer camí!

Era un dia assolejat i feia molta calor, però hi havia zones on els arbres ens ajudaven amb la seva ombra i quan estavem a ple sol, sembla mentida, no m'adonava gaire de la calor, potser perquè estava més pendent dels gossos que de mi mateixa, sobretot amb la India, que intentava jugar amb tots els que veia i tenia un espai limitat.

També va venir el Heguel, un gosset al que estic coneixent per poder cuidar a l'octubre, amb por a les persones. Els propietaris em deien que era el dia que havia estat amb més persones a la vegada, totes juntes, que era una teràpia per ell. I ho va portar molt bé!

I, al final del trajecte, el riu Anoia. Lur, ja acostumat, es va llençar de cap directe i, és clar, tots el van seguir. Van disfrutar moltíssim! Ja no tenien calor i nosaltres podiem esmorzar veient com corrien d'una banda a l'altra.

Aquí va ser on India es va animar més i em portava volant d'una banda a l'altra. Sí, portava una extensible, però no era suficient com per entrar el riu i jugar amb tots els altres. Així que em van deixar una corda que utilitzen per ensinistrar i començar a soltar el gos i vaig fer l'intent. Em feia molta pena que no pogués jugar amb els altres ni es banyés. Gràcies a això es va poder banyar i fer un parell de carreres però la vaig haver de treure, perquè es liava i els altres gossos també i era impossible. Almenys una mica va poder disfrutar.

A la tornada jo ja tenia el braç destroçat, però ells estaven també més cansats així que no estiraven tant. És més, Nuka, tan petitona, no aguantava gaire més, així que Guillem la va portar en braços. Ja haviem pensat que podia passar, així que va fer mig camí a coll i be. A Guillem li va picar una abella i se li va inflar la mà (ja és mala sort) i Nuka va haver de caminar un tros, però també vam rebre l'ajuda de Núria.

Ara ja feia molta més calor. Trobar-nos amb la font era un regal!

Estavem cansats, sí, però molt satisfets amb la passejada. Els gossos es van portar molt bé, no va haver cap baralla entre ells i vam aconseguir fer una excursió on tots, gossos i persones, vam disfrutar molt.

 Quan vam arribar de nou a la benzinera, alguns van haver de marxar però uns quants vam anar a una terrasseta que hi ha al costat, zona de barbacoes,  a hidratar-nos una mica més. No ens van posar cap problema per estar amb ells i allà sí que podria haver fet una foto de "derrotats", però crec que no tenia ni forces! Tots asseguts, cansats, els gossos estirats sota les taules (menys India que anava voltant com sempre i Simone, la galgo, que és una campiona i no treia ni la llengua).

Vam arribar a casa sobre les dues del migdia, esgotats, però pensant en planejar la segona passejada, prevista a finals d'agost, després de veure com de bé ho haviem passat a la primera!

Espero que siguem molts més a la segona i cada mes ens trobem per fer una gran excursió!!