Open top menu


El Kluney, un preciós Gos d'Aigües, va venir de visita amb la seva propietària uns dies abans de quedar-se. Ja el tenia vist del poble, Gelida, però no ens coneixiem.




Com coincidia un dia amb un altre mascle, l'Ikiru, vam haver d'idear una manera per poder agafar-lo el dia després. El Kluney no està operat i al barri hi havia vàries gosses en zel així que últimament no es portava molt bé amb altres mascles. La Núria, amiga meva que ja coneixia al Kluney i l'havia cuidat abans, el va anar a treure durant tot aquell dia i me'l va portar a casa quan l'altre gos va marxar.




Va arribar molt nerviós, després de tantes hores solet a casa. La Núria em va dir "Et recomano que jugueu amb la pilota. Li encanta i així es cansarà segur!".

Quanta raó! Vam anar al jardí a jugar i el Kluney no tenia pausa! Vam jugar i jugar i, al pujar a casa, ja estava més tranquil.



Vam anar a la muntanya amb el Kluney. Allà el podriem soltar i jugaria amb la pilota amb molt més espai! Les carreres que es va fer d'una banda a l'altra...! El veia content i això ja ho diu tot.



Va disfrutar moltíssim i a la tornada anava cansadet. Va agafar el sofà i va fer una migdiada de campionat!



A casa li treia la pilota. Per jugar amb ella hi havia el jardí! Si no, no parava mai i haviem de descansar tots.

Com al matí feia bon temps, obria el balcó perquè el Kluney anés i estigués entretingut. Te'l miraves i semblava un gos guardià, observant tot, quiet, vigilant tot moviment. I si veia res estrany, bordava per avisar!



El Kluney és un gos divertit i carinyós. La pilota és la seva passió i cada dia jugava al jardí, corrents d'una banda a l'altra. A més, ell te la porta i la deixa davant teu perquè li llencis. Quan l'agafaves feia passes enrera fins que havia de sortir al vol per tornar a portar-te-la. No calia ni que em mogués del lloc per jugar amb ell!



Li encantava sortir a passejar i me l'emportava pel poble, per la muntanya, i a esmorzar, és clar! No hi ha res millor que anar a una terrasseta amb el gos després d'una llarga passejada.

I els ullets del Kluney, tot i que no es veien a la primera, eren tan dolços que obligaven a fer-li cas quan ho demanava. Oi que tinc raó?


0 comentarios