La Negu, un nervi adorable

La Negu, una mescla de llaurador i pit bull (o semblant, crec jo) va venir a fer una visita pocs dies abans de quedar-se a casa. Havia parlat amb el propietari per mail i ja m'havia fet a la idea que era una gossa nerviosa, molt activa.

Només veure-la al carrer, deslligada, va venir corrents a saludar-me, movent la cua. Era més petita del que havia imaginat i saltava i corria d'una banda a l'altra. Vam anar a casa amb la Negu deslligada. Està ensenyada a no baixar voreres ni allunyar-se gaire.

Quan va arribar dilluns, per quedar-se, la Taca i la Klentxa estaven al jardí per fer la presentació. Tal i com veia a la Negu, estava segura que es portarien bé i que amb la Taca jugaria fins a la sacietat.

Dir que la Negu és un nervi és massa ampli perquè m'entengueu... Quan et mous ja la tens movent la cua, la seva arma letal. La movia amb una força i excitació que ja podies sortir del mig. La Klentxa, pobreta, se la menjava cada dos per tres i aguantava com si res.

Estava tan normal i, de sobte, mirava a la Taca. La Taca li tornava la mirada. I, en un segon, tenies a la Negu sobre la seva amiga. Literalment a sobre. Mossegant-se, fent carreres, fent-se petons, agafant la mateixa joguina... Quan la Taca no podia més pujava al sofà al meu costat i vaig ensenyar a la Negu que això volia dir prou i marxava a una altra banda. Perquè hi ha alguns gossos que es prenen el sofà com un lloc de joc i això sí que no...

Es pujava a les taules, prestatgeries... Només per mirar i olorar, en principi, però depèn què veia, t'ho portava. De tant dir-li "no" i treure-li de la boca, al dia següent ja no ho feia tant. A més, quan ho feia, li ensenyava les altres joguines i entenia que era un canvi. El que ella em portava per la joguina.

La Taca estava boja per jugar amb la Negu i la Negu havia de cremar tots aquests nervis, així que al dia següent vam anar d'excursió a la muntanya de Gelida.

Va ser una sort que totes tres puguin anar deslligades. Ho van passar genial corrents per tot arreu, saltant, inspeccionant...

La Negu, que es ficava per tot arreu, va tornar amb una esgarrapadeta a la cara. Com li estava posant crema per una ferida que tenia al cap, amb la que ja va venir, vaig aprofitar-la per aquesta ferida també.

Mentre caminàvem, veies com la Negu no podia anar per un camí, sinó que anava pels voltants. I la Taca la seguia a tot arreu. La Klentxa normalment anava amb mi però de tant en tant, també s'animava a anar per llocs prohibits!

Les vinyes era el seu lloc preferit per còrrer i olorar. Jo vigilava que no em surtís d'enlloc el pagès i anava cridant a la Negu que, per molt nerviosa que sigui, és molt obedient.

Després de les excursions acabaven cansades i satisfetes. S'estiraven a dormir on fos i ja no hi havia gosses durant molta estona. Això és el que necessiten! Activitat!

Dormien per separat. No ens refiàvem que la Negu o la Taca, en un moment donat, vulguéssin jugar i, almenys a la nit, voliem descansar. Així que la Negu dormia amb el Guillem. Quan jo despertava amb les nenes i les treia al jardí sabia que la Negu ens havia sentit dels cops que arribava a fer amb la cua per tot el dormitori de la planta d'adalt. El Guillem tenia un despertar a cops de cua.

És carinyossíssima. Una barbaritat. Està per tu en tot moment i li encanta rebre petons i carícies. Només cal una paraula dolça per tornar-la boja. I, acaronant-la poc a poc, tranquil·lament, la relaxaves i et mirava amb ullets tendres, quedant-se allà per dormir de peu, si era necessari.

Com us deia, és un nervi adorable...