Cava-poon-chon és una joguina o un gos?

Mai deixaré de sorprendre'm amb les "grans" idees dels humans per crear noves races. Sobretot quan es tracta d'una creació com aquesta on sembla més que estiguin fent un peluix amb qui poder jugar i que no molesti, una nova raça anomenada "Cava-poon-chon".

Resulta que han mesclat tres races diferents (Cavalier King Charles Spaniel, Poodle miniatura i Bichón Frisé) per crear la raça Cava-poon-chon, un gos que viurà més anys (pot viure uns vint anys pel que diuen), és hipoalergènic i sempre tindrà cara de cadell. Aquest gos ha estat creat a Arizona, a Estats Units, per la Linda i l'Steve Rogers amb l'ajuda d'un genetista i un veterinari reproductiu.

Jo llegeixo aquesta notícia i només amb el titual no puc evitar pensar "quina puta merda és aquesta". Va ser la primera frase que vaig pensar i vaig escriure a la persona que em va enviar l'article. Un gos creat per tenir més anys (veurem la qualitat de vida de tots aquests anys), que pots escollir entre diferents colors (sí, heu llegit bé), que mantindrà la cara de cadell (és clar, que així és més maco i el que importa del teu gos és que sempre sigui maco), hipoal·lergènic (així no provoca al·lèrgies, és clar, l'hem de fer a la nostra mida), poden tenir el pèl arrissat o molt arrissat, com vulguis (ahà…), que no borda mai (això m'agradaria saber com ho han aconseguit, si és que ho han fet, a no ser que directament no tingui cordes vocals)…

Estem parlant d'un gos preciós, sí, com tots els gossos, però creat per pur consumisme, per tenir una joguina en comptes d'un gos. Si el que vols és un gos que no bordi, que sempre sigui maco i jove i vols escollir de quin color el vols et puc dir moltes botigues de joguines amb peluixos disponibles.

Estem sobrepassant el límit jugant amb les races, els creauments i el nostre propi interès. Un gos no és joguina tot i que aquí sembla que el que volen aconseguir sigui això: un caprici.

Després afegeixen que és un gos fantàstic per teràpies amb persones. Sí, és clar, això es suposa que hauria de canviar la meva opinió? La resta de gossos que ja tenim al nostre voltant no són capaços d'ajudar a les persones? No ho fan prou bé? No són tan macos, oi? Ni semblen un cadell tota la vida. Vaja. No sé com no ho havia pensat abans.

Els gossos creats per l'home pateixen enfermetats i problemes al llarg de la seva vida, com molts gossos de pura raça i els gossos grans. A veure quina és la qualitat de vida d'aquest pobre gos durant aquests 20 anys.

Hi ha defensors que comenten que hauríem de pensar que la majoria dels gossos que tenim ara són creació de l'home. No és cert i dir això és un error enorme. Tenim gossos creats per l'home, sí (amb problemes de salut, reproductius, respiratoris…), però molts dels gossos que existeixen a dia d'avui han estat seleccionats (no creats) per l'home. Molts creauments que han esdevenit en les races actuals per ser gossos pastors (per posar un exemple) que es van assentar a una ciutat on hi havia una altra raça, es van creuar i va aparèixer l'actual. I si encara els tenim és perquè en el seu moment l'humà els va trobar útils ja fos per caçar, guàrdia, seguretat, transport, ajuda militar o companyia. Això és seleccionar no crear. No ens equivoquem.

I, per cert, aquest gos no ha estat declarat com una raça oficial ja que l'American Kennel Club no l'ha acceptat. Tot i que a mi això m'importa ben poquet a l'hora de valorar a un animal. Pura informació que us dono.

El seu preu pot arribar als 3.500 dòlars (gairebé res) quan tenim tants i tants gossos abandonats al nostre voltant que necessiten una llar, que poden ajudar a les persones, que viuran amb tu fins el final dels seus dies (potser no arriben als vint anys però… i què?), que t'estimaran i et faran feliç cada dia.

No han creat un gos, han creat una joguina, una moda, un caprici, un peluix que sempre és mono i que, a més, no borda. Qui no voldria això? Qui no voldria  un animal sense la capacitat de comunicar-se i envellir de manera natural? Doncs, mira, jo mateixa.

No jugueu a ser déus. No jugueu amb la vida dels animals, si us plau, amb creacions caríssimes que l'únic que fan és alimentar als pijos, capritxosos i estètics que no saben el que és estimar a un gos de veritat. Perquè qui compri aquest gos no és conscient del que és realment un gos ja que mirarà abans les seves necessitats que les de l'animal. Comoditat davant la vida.

I ara, que arriba Nadal, serà el regal estrella de l'any. Regal. Quants cops haurem de dir que un gos no és un regal?

I em fa molta llàstima, la veritat. No ataco al pobre gos, sinó als creadors, evidentment. S'han passat. Un gos no es crea per encàrrec. Em vaig indignar al llegir aquesta notícia i encara ho faig quan veig notícies del tema.

I, si us plau, no em digueu que sou al·lèrgics i així podríeu tenir un gos. No. Em sap molt de greu però si sou al·lèrgics hi ha productes per ajudar-vos tant per vosaltres com pel gos. I si no serveixen serà una llàstima però ets tu qui té l'al·lèrgia i si no pots tenir un gos, no el tinguis. Hi ha mil maneres d'ajudar-los i disfrutar de la seva companyia. Si el problema és nostre no canviem a l'altre. Això es diu egoisme.