La Pepa i el Buc no et deixen indiferent!

Ja fa temps que ens seguíem per Facebook i Instagram però encara no havíem parlat. Jo veia fotografies de dos gossets moníssims, la Pepa i el Buc, i sempre em fixava en ells.

Un dia vaig rebre un missatge dient-me que estaven interessats en conèixer-me per deixar als peluts de vacances i ja a la primera visita a casa, no podia deixar de somriure davant aquells petits que no paraven quiets.

La Pepa és una Chihuahua petitíssima, encara cadell, i tan carinyosa que hi ha moments que no saps com fer que pari una mica! Però també he de dir que quan ho fa la trobes a faltar i tot...

Jo m'esperava que fos "pitjor" del que va ser. Un cadell amb tant de nervi et fa pensar que hauràs d'estar tot el dia dient "no", amb la paciència que has de tenir amb ells, però, sorprenentment, gairebé no cal dir-li res. Va on tu vas, t'acompanya contentíssima on li diguis i sempre té mil petons per a tu.

Una mica poruga amb els altres gossos, semblava que no es volia relacionar gaire, però sí que volia, sí... S'apropava quan no la miraven a olorar a aquell gos que estava per allà, preparada per escapar si feia falta! La Petra va venir a passar uns dies a casa amb ells i, tot i que la primera reacció va ser de fugida amb crits d'acompanyament, l'hauríeu d'haver vist el dia següent... La perseguia, la provocava per jugar i li mossegava a la cara (fent saltets per arribar millor o pujada al sofà) per escapar quan la Petra s'hi tornava. Un show, perquè la Petra intentava un cop rera l'altre agafar-la pel cap amb la seva boca per apropar-se-la, com si fos seva!

El Buc, un adorable Carlí, és totalment oposat, excepte en el carinyo. Potser no necessita tantíssims mimos com la Pepa ni té tanta energia però et mira intentsament als ulls, sense moure's, esperant que li diguis coses, que estiguis per ell. I és taaaaan mono que no ho dubtes.

Per passejar no forçava gaire la màquina que el Buc no aguantava massa estona, sobretot amb la calor. Així que anàvem a la muntanya del costat, els deslligava i ja els tenia contents, sempre al costat!

El Buc pujava al sofà i dormia i dormia. A ell que no el molestéssin per jugar o per moure's gaire. Es col·locava al coixí del meu costat i allà es quedava, tranquil.

Però la Pepa no sempre li consentia i veies com se li apropava per saltar-li a sobre i el Buc sucumbia per acabar jugant (estirat, no us penseu que s'aixecava) amb l'altra bitxo. I al meu costat. Vagi a ser que, amb tot el terra que hi ha, s'allunyin una mica per jugar. No, no. Així era més divertit!

Prendre el sol, tot i entrar de tant en tant del balcó o o d'alguna banda de casa a recuperar-se i beure aigua, és una altra passió per a ells!

Jo em vaig quedar enamorada d'aquests dos petitons. Són encantadors!! Podeu veure el seu àlbum de fotografies complet a la pàgina de facebook. Vosaltres tampoc quedareu indiferents!