Enamorats de la Tiny

Cuidar de la Tiny es va fer de pregar ja que en un parell o tres d'ocasions vaig haver de dir-li al seu propietari que no podia cuidar-la per tenir ja els dies reservats amb altres gossos. Però, finalment, em necessitava unes setmanes en que jo podia i van venir a la visita prèvia.

Vaig anar a rebre'ls amb la Petra i quan la preciosa Tiny, una llebrera negre, va sortir del cotxe i es va apropar directe a nosaltres movent la cua, em va semblar un encant. 

El que no esperava és que aquesta gossa ens "toqués" tant la fibra durant aquestes setmanes…

La Tiny, adoptada feia només uns mesos de SOS Galgos, havia estat trobada abandonada pel carrer, a Andalusia. El seu propietari de seguida va buscar on podia comprar, a Barcelona, menjar natural per a la seva gosseta, ja que no volia res que no fos realment bo per a ella. I va trobar Urban Pets, que alguns ja coneixereu. A Lesseps, amb la Mireia, va trobar el pinso que ell buscava i allà va preguntar per un cangur. Gràcies a ella, va venir la Tiny de vacances.

A casa és tranquil·la i boníssima. Carinyosa i divertida, quan vol jugar s'apropa a tu fent mossegades a l'aire i movent la seva llarguíssima cua amb la que has d'anar amb compte de no rebre!

Al carrer, tot i no ser una gossa molt poruga, sí tenia por quan, de bones a primeres, s'apropaven estranys de cara a ella o hi havia sorolls forts i desconeguts.

El primer dia que vam anar a fer un cafè a una terrassa ho va passar malament. Tremolava, volia marxar, mirava al voltant nerviosa… Li vaig dir, relaxada, que se li passaria, que aniríem cada dia a prendre un cafè si era necessari, i se li passaria. I així va ser. Segons el propietari, mai havia aconseguit que s'estirés a terra al carrer però al tercer o quart dia, la Tiny ja estava millor, i podiem fer una excursió i després seure a una terrassa sense cap problema. Tingueu en compte, també, que Gelida no és Barcelona en qüestió de sorolls i gent, però ja m'ha dit que, des de que va venir, l'espera asseguda i relaxada quan entra a comprar el pa, i això abans no ho feia!

La vaig deslligar al segon dia, a la muntanya, després de veure que estava pendent de nosaltres i feia cas. I veure com corria i jugava, com una boja, va ser fantàstic.

Va viure uns dies amb l'Hayko a qui al principi va tenir respecte però amb qui va acabar jugant per casa com dos grans amics. Igual que amb l'Omby!

També va coincidir amb el Cangur a Domicili que li faig a vegades a l'Etorri, i amb ell feia unes carreres dignes de veure!

Els dies que va estar amb la Petra vam anar d'excursió als Pèlags de Vilobí. També venien el Lur i la Simone, amb uns amics nostres, el Rubén i la Danae. La Petra, com l'altra vegada que la vam portar, es va banyar amb el Lur, a qui també li agrada l'aigua. La Tiny gaudia corrents, jugant, alliberant energia.

Va ser un gran dia i tant una com l'altra van dormir tota la tarda, relaxadíssimes.

La Tiny té leishmania però està molt i molt bé. L'havia de medicar diàriament i cuidar els ullets, que és propensa a tenir una mica de conjuntivitis, amb una neteja i gotes, que no li agradaven gens!

Nosaltres ens vam enamorar de la Tiny i si ja per foto segur que vosaltres també, imagineu en persona…

Podeu veure el seu àlbum de fotos a la pàgina de facebook i també les fotos de l'excursió a Vilobí del Penedès.