Les llargues orelles del Basset Hound

Sembla que el Basset Hound prové de la raça francesa Basset d'Artois i és el resultat de mescles amb el Bloodhound, segons diuen.

Introduït a Anglaterra al segle XIX, tot indica a que Shakespeare va escriure sobre ell a El Sueño de una Noche de Verano quan deia: "mis corredores de pesadas papadas y de color de arena, con su cabeza colgante recogiendo el rocío de la mañana, sus rodillas torcidas y su vientre rasante, lento en su búsqueda pero siempre iguales en su voz sonora como campanas".

A Espanya no van arribar fins la dècada dels 70, aproximadament, i als anys 90 eren habituals.

Aquests gossos s'han utilitzat per caçar pel seu gran olfacte, molt desenvolupat, i la seva resistència tot i que, com sempre dic, són gossos de casa.

És de mida mitjana i pot pesar més de 30 quilos. S'ha de vigilar que no tinguin sobrepès ja que poden menjar molt i no moure's gaire. No us deixeu intimidar per la seva mirada trista, que tots saben fer ullets i a ell no li cal gaire fer teatre amb aquesta carona! Dos àpats al dia, controlats, i una activitat no gaire excessiva ja que poden patir a les seves articulacions, és una bona manera de mantenir el pes i l'energia del Basset Hound. Dir que no faci un exercici massa excessiu no vol dir que les seves passejades siguin de 15 minuts. Li agrada còrrer i jugar però potser una excursió de tres hores no seria el seu fort, parlant en termes generals. Tot depèn del gos, com sempre. Cada gos és un món.

Penseu, també, que té un cos molt llarg, un salsitxa en tota regla, i a l'hora d'agafar en braços al gos, si és necessari en algun moment, haureu de vigilar de fer-ho bé per sota de les potes i ben agafat per la panxa per no fer-li cap mal.

Les orelles pateixen molt el contacte constant amb el terra pel que necessita cures i neteges constants o pateixen infeccions de manera habitual.

Acostuma a ser un gos tranquil i afectuós. Penseu que cada vegada que dic coses així parlo en termes generals i no vol dir que absolutament tots els gossos siguin igual, però sí que podem trobar trets característics en ells.

També poden patir de conjuntivitis o problemes als ulls. Sempre s'ha de mantenir la neteja de la zona i vigilar que no tingui massa lleganya o vermellor. Problemes amb la tercera parpella també poden sorgir.

Acostumen a dir que el Basset Hound pateix molt la solitud. Que pot udolar, plorar i patir d'ansietat per separació. En aquest tema no sé què dir-vos perquè no he conegut casos d'aquests gossos però, com amb tots, és un tema que es podria tractar si arribés el cas.

Entre les orelles i les xixes que arriba a tenir, formant plecs al seu cos i a la seva cara, un Basset Hound corrents és tot un espectacle. Mireu aquesta foto i no somrieu, a veure si podeu!