L'obedient Blake

El Blake és un petit gos de Gelida que coneixia de vista fins el dia que la seva propietària es va posar en contacte amb mi perquè li fes de cangur.

Després de varis intents ja que quan em trucava jo tenia molts gossos i/o alguns no eren compatibles, vaig poder cuidar d'ell i ja ho he fet vàries vegades.

Si t'apropes al Blake pel carrer i no et coneix et bordarà tot el temps. Suposo que per desconfiança no deixa que el toquis ni li diguis res. No és agressiu, ni molt menys, però et borda. I, al conèixer-lo, vaig pensar en quant trigaria a deixar-se acaronar i no bordar al veure'm.

La meva sorpresa va venir quan, en 15 minuts, el tenia al sofà amb mi demanant carinyo. Jo havia deixat que fos ell qui decidís apropar-se i no li havia dit res. El Blake em mirava de tant en tant, desconfiat, i, al final, el tenia al meu costat.

És tan carinyós que sorpren després de veure com borda a tothom al carrer si es dirigeixen a ell. Et mira amb uns ullets que ho diuen tot i no em puc estar de fer-li petons cada cop. I ell els torna per duplicat.

El primer cop el vaig tenir solet a casa i va ser un amor i, més endavant, em va coincidir amb la Nina i l'Snow. La propietària m'havia comentat que amb alguns mascles es portava malament però vaig creure que amb l'Snow no hi hauria problema. I no em vaig equivocar!

Es van fer molt amics des del principi i no paraven mai quiets! Jugaven i jugaven per tot arreu. Corrien, es mossegaven, es feien petons... Acabaven esgotats i babejats al meu costat, contents.

La Nina, com ja sabeu, és molt tranquil·la i els deixava fer mirant-los desde el sofà, ben calenteta i sense nervis.

El Blake disfruta molt de les passejades ja sigui al poble o a la muntanya. Es posa contentíssim quan veu que agafes el collar i només vol marxar. Així que caminàvem molt per tot arreu i ells investigava i em mirava, agraït.

I què em dieu de prendre el sol? Pocs gossos hi ha als que no els agradi prendre'l i el Blake no és una excepció.

Si és que ho diu tot amb la seva expressió...

A vegades me'l trobo al carrer i la propietària em comenta que no entén què li ha passat amb mi com per llençar-se'm a sobre quan em veu i fer-me petons. Segons ella, triga mesos a deixar de bordar a algú que veu al carrer! Com li vaig contestar: "És que el Blake i jo ja som amics".