El sociable Charlie

El Charlie és un Boyero de Berna (Bouvier Bernois) molt sociable amb tots els gossos i persones.

Va venir a la visita prèvia abans de quedar-se a casa de vacances i només amb allò ja vaig veure com era de bo i carinyós. Un encant!

El puc deslligar i quan anàvem a la muntanya a passejar disfrutava moltíssim jugant, explorant i corrents per tot arreu. I sempre content! Tot i tenir una pota una mica tocada i haver de prendre vitamines pot caminar i jugar sense problemes, sempre que no se'l forci massa, és clar.

Va coincidir amb el Blues, la Polka i la Frida i, com era de suposar, es van portar molt bé però la relació entre el Blues i el Charlie va ser especial, sobretot mirant al Blues.

El Blues no és un gos massa mogut, ja té una edat i tot i que es porta bé amb els gossos, tampoc és de fer massa cas a cap, però tenia predilecció pel bonic Charlie. Li feia petons, l'anava a veure de tant en tant a casa… I, tot i que ja ho vaig explicar al post del Blues, va haver-hi un dia que es va apropar un altre gos a veure'ls a la muntanya i ell va sortir en defensa de la Polka i el Charlie (la Frida estava a casa descansant ja que no podia fer llargues passejades) i quan el va fer fora va anar corrents a veure si els seus amics estaven bé. Mai ho havia fet abans, això!

Fins i tot el Charlie va aconseguir que el Blues fes carreres per la muntanya, cosa que tampoc havia fet abans i pel que em va dir la propietària, tampoc amb ells. Li va donar alegria i energia!

Va quedar-se a passar el Nadal a casa i, tot i tenir quatre gossos a casa per aquelles dates, va ser tan tranquil i tan bonic que repeteria ara mateix amb ells, tot i que la petitona Frida ja no està entre nosaltres. Va ser un plaer cuidar-la i poder passar aquestes festes amb tots quatre. Un veritable plaer.

Un dia el Charlie es va apropar a saludar a un gos que anava lligat a l'aparcament de Gelida i el gos el va marcar. No havia viscut mai aquesta situació amb el Charlie i vaig vigilar què feia, si responia o què feia. I la reacció va ser quedar-se quiet, de costat, mirant a l'altre gos, sorprès de la seva reacció, i tornar amb mi sense dir res de res. I no sabeu la tranquilitat que dóna això pensant en qualsevol situació que pugui passar en un futur…

També va viure un parell de dies amb el Trock, un gos preciós i enorme amb qui no jugava gaire però compartien espais i es feien companyia l'un a l'altre.

A casa és fantàstic i et busca de tant en tant per rebre i donar carinyo, sempre estirat al teu costat, per tenir-te a la vista.

Li encanta prendre el sol, com a gairebé tots els gossos i aquest desembre hem gaudit de dies de bon temps. Ho vam aprofitar molt al balcó, on sempre dóna el sol.

Va venir a la XI Passejada de Gossos que vam fer a Gelida i va conèixer a l'Hayko, l'altre Boyero de Berna que acostumo a cuidar. Tot i ser la mateixa raça són molt diferents però veure'ls junts, caminant al costat de l'altre, em va fer moltíssima il·lusió, digueu-me tonta…

Estic encantada de cuidar del Charlie sempre que es necessiti i ja tinc ganes de tornar a veure'l i fer-li una gran abraçada, cosa que li encanta. I a mi també...