El Piper exigeix amor!

El Piper és un Golden Retriever preciós, boníssim i carinyós al màxim que un cop coneixes no pots oblidar més.

Ja he cuidat d'ell vàries vegades i hem fet moltes excursions junts. Una de les primeres va ser a les vinyes de Sant Salvador on, deslligat, va poder còrrer i còrrer per tot arreu, fent salts i buscant pedres o branques per jugar. Vam anar amb la meva companya Núria i vam riure moltíssim veient com estava de feliç.

El Piper crea un vincle amb tu difícil de trencar. Quan estàs a casa només vol que estiguis per ell. Et mira de reüll i comença a remugar suaument, esbufegant perquè no l'estàs tocant. El toques, l'acarones i apartes la mà. Ell no pot acceptar això! Comença amb cops de morro, buscant el teu braç i, si no sorgeix efecte, et borda i t'agafa la mà amb la seva boca. És un mimós i us asseguro que abans et canses tu que ell de les carícies...

Quan anem a la muntanya li agrada còrrer al teu voltant, sense perdre't de vista, sempre content. I si veu un arbre amb branques suculentes veus que va cap allà i comença a fer d'ós. Què vol dir això? Doncs que es posa a dues potes, recolzat a l'arbre, i arrenca les branques que més li agraden. Tu només veus l'arbre movent-se d'una banda a l'altre per la força del Piper (que en té molta) i a l'estona apareix ell ben feliç amb la nova "joguina".

Li encanta jugar amb pedres. La més grossa que pugui trobar. A vegades gairebé no pot amb ella, o això sembla, però sempre trobarà alguna. Va aprendre que, quan arribàvem a casa i jo li deia "La pedra a casa no entra" la soltava i continuàvem. I si un gos li treu l'únic que farà és bordar i bordar mirant-se'l, ofès. No es torna, no s'enfada, evita discussions i, si l'altre gos vol, jugarà sense descans.

Com li va passar amb l'Hayko, amb qui va coincidir uns dies a casa. Jugaven i jugaven fins acabar esgotats. Al jardí, a la muntanya...

Després anàvem a prendre un cafè, un cop s'havien desfogat, i eren dos amics fantàstics.

Fins i tot dormien junts, buscant el contacte entre ells. Una imatge preciosa que mai em cansaré de mirar...

Mirades i gestos tan tendres que t'obliguen a deixar el que estiguis fent per estar per ell.

Un dia el vaig portar al salt d'aigua de Sant Joan Samora i tot i que va acabar completament marró del fang (li encanta restregar-se per tot arreu) va ser un gran dia que ell també va disfrutar moltíssim.

Cada cop que ha vingut l'he banyat a petició dels propietaris i és una delícia fer-ho. No li agrada massa l'aigua però es deixa fer sense cap problema, sempre quiet i pacient.

A més, sap que després toca prendre el sol al balcó, tots dos junts!

També ha estat amb la Pucca, la Kira i el Woody i es van fer moltíssima companyia, dormint i jugant junts. Quatre gossos a casa i mai hi havia nervis ni tensió entre ells.

Així que ja ho veieu. El Piper es fa estimar moltíssim i tothom que l'ha conegut sap qui és. I no m'estranya gens. Sempre et rebrà saltant i movent la cua, com si et conegués de tota la vida, content de trobar-te. Qui es pot resistir a això?