Qui vol jugar amb la Petra?

La Petra, una mescla de Husky i Pastor Alemany preciosa, adopta de la Lliga Protectora de Barcelona, va venir de visita a casa abans de quedar-se de vacances, cosa que ja ha fet vàries vegades desde llavors.

És una de les visites que no oblidaré mai! La propietària i jo parlàvem de la Petra, de com era de bona, sociable, que podia anar deslligada a la muntanya... Mentrestant baixàvem al jardí a veure'l i m'explicava que havia d'anar amb compte amb els gats perquè tenia fixació per ells i si veia un no faria cas i aniria darrera. Vam sortir al jardí i li vaig dir a la propietària que d'allà no podria marxar a no ser que li donés per aixecar la reixa i saltar a l'hort del veí, cosa complicada i que no passava mai. A més, l'alçada és important i els gossos no ho salten.

Però hi havia un racó que els gats havien obert per entrar ells. Massa petit per la Petra però a sobre d'una caseta dels veïns. Just la vaig mirar per veure com s'arrastrava per sota i saltava al sostre veí, ja que a l'hort hi ha molts gats. Del sostre no passaria ja que, com he dit, l'alçada els fa por, però el problema va ser tornar-la a pujar. La Petra estava nerviosa i nosaltres estirades a terra aixecant la reixa i posant-li la mà perquè vingués. Van ser cinc minuts si arriba però jo ja estava pensant què posaria a aquella banda perquè la Petra no tornés a fer de les seves!

Un cop es va quedar de cangur no va ser tan entremaliada! És una gossa obedient, carinyosa i molt molt juganera. Ha coincidit amb la Kay amb qui no podia jugar massa ja que a la Kay no li agradava massa la Petra al veure-la tan moguda per jugar. Però es toleraven i fèiem llargues passejades juntes.

Amb el Hegel es van portar molt bé i amb ell sí que podia jugar. El "problema" de la Petra és que quan juga gruny i borda com si estigués enfadada, barallant-se, i els gossos, de bones a primeres, no saben per on agafar-la. Alguns s'espanten, d'altres la grunyen... Però a l'estona s'adonen que només vol jugar i així comença la bogeria interminable.

Els dies que va conviure amb el Logan van ser joc sense fre. No paraven mai. Si un es movia, l'altre anava darrera i cap dels dos volia parar mai.

També tenia els seus moments de descans, no us penseu. Li agradava molt pujar al sofà amb tu per dormir al teu costat tot i que per dormir a gust anava al seu llitet.

El que més li agrada és anar a la muntanya així que cada dia anàvem una hora com a mínim al matí i una altra a la tarda. Corria per tot arreu buscant branques, olorant-ho tot... És fantàstic veure com disfruta.

I acompanyar-la en aquests moments no té preu. Si tot va bé, tornarà al setembre. Petra, la muntanya ens espera! Ja estàs preparada?

Podeu veure l'àlbum de fotos de la Petra aquí.