.png)
Esterilitza! Sigues responsable...
-
9:28:00
-
0
comments
9:28:00
L'esterilizació de la teva mascota és un símbol més de la importància que té per tu aquest animal. Demostra responsabilitat i amor cap a ell ja que, a més de controlar la natalitat, pots prevenir enfermetats lligades a aquest factor.
Hi ha molts mites, llegendes urbanes que sempre hem sentit i que m'agradaria desmentir o explicar avui.
Sempre he recomanat esterilitzar el gos, però és decisió del propietari i només puc donar la meva opinió. Espero, amb el post d'avui, que molta gent que té dubtes decideixi i entengui que és la millor opció, i que hauria de ser la única.
L'esterilizació no és res més que una intervenció quirúrgica i en un dia estan fent vida normal. No tenen molèsties ni dolors molt forts durant la seva recuperació, que és rápida, i tenen medicaments post-operatoria per evitar-ho. De totes maneres, mai serà comparable al dolor que pot patir un cadell abandonat que potser ha de ser sacrificat, és maltractat o abandonat a la seva sort un cop arriba al món.
L'esterilizació és una vasectomia als mascles o una lligadura de trompes a la femella. Els òrgans sexuals queden intactes i les femelles continuen tenint el zel.
La castració o buidat és l'extirpació d'aquests òrgans sexuals. Les femelles ja no tenen el zel. Els mascles poden tornar-se menys territorials o dominants, sense patir cap alteració.
Ara és quan començo a escoltar frases com "pobret, com dius que el castri, deixarà de ser un mascle", "les femelles han de parir almenys un cop a la vida"...
Anem per parts.
Hi ha gossos mascle que intenen muntar contínuament a altres gossos. Gossos i gosses, tant és. Evidentment, no estan operats. Això implica un instint sexual que no acaba i els crea una ansietat i un estat de nerviosisme a vegades incontrolable per nosaltres. També provoca baralles entre mascles, embarassos amb altres femelles, que marquin territori (pot ser casa seva, sofà, llit), que s'escapin quan hi ha una femella en zel... Són gossos que no es poden relacionar bé amb altres gossos i que pateixen un estrès considerable davant situacions com les que us he comentat.
I no, no els treus la seva masculinitat ni els fas mal. Aquest pensament és masclista i no té cap argument vàlid. L'acostumen a dir els homes, a la vegada que fan cara de dolor. Incomprensible.
I tampoc és veritat que els treus el "plaer" sexual ja que ells no el senten com els humans. Penseu que les femelles només es deixen muntar quan tenen el zel. És una qüestió hormonal i un procés de reproducció.
Una altra frase molt escoltada és que "s'engreixarà quan l'operi". No hi ha cap base científica que doni suport a aquesta frase. Hem de tenir en compte que hi ha gossos sotmesos a un estrés enorme quan no estan esterilitzats i hi ha époques que no mengen igual. També hi ha gossos que són més propensos a engreixar i després de la operació, més relaxats, mengen més. O, a vegades, els mateixos propietaris per la "pena" de l'operació, el mimen més i no vigilen tant. Fer exercici és un altre dels factors que mai hem d'oblidar.
A la Protectora on vaig estar dos anys i mig vaig viure moltes esterilitzacions. Moltíssimes. Només un mascle es va engreixar i es tractava d'un que mai menjava quan hi havia una gossa en zel al voltant. Es podia passar dies sense tastar el plat, obsesionat amb les femelles que encara no haviem pogut operar. Propens a engreixar-se, quan el vam esterilitzar, ja relaxat, va menjar com hauria d'haver fet i va pujar de pes. L'exercici que podiem oferir a la Protectora tampoc era el que ell necessitava. I aquest va ser l'únic cas que jo vaig viure personalment a un lloc que tenia 70 gossos diaris de mitja i on arribaven més cada dia, precisament per no haver esterilitzat els seus pares abans.
El mite que les femelles han de parir almenys un cop a la seva vida em fa especialment ràbia. No sé si va crear aquest mite un criador al seu moment o què va passar però és totalment fals. Esterlitzant a la femelles evites futures malalties (que hi ha unes quantes), embarassos psicològics, estrès o ansietat. Perden la necessitat de reproduïr-se al moment que les operes.
Els mascles poden tenir, si no estan operats, tumors i hèrnies, entre altres, al seu aparell reproductor. Les femelles, piometra (es poden morir amb aquesta enfermetat), tumors mamaris...
El 90% dels animals abandonats no provenen de criadors legals. No és que m'agradi la cria ni la venda d'animals, al contrari. Faig una crida a l'adopció com a opció per tenir un gos. Però també trobem mil anuncis, cartells, crides per internet on particulars venen cadells. O els regalen. Cadells que han tingut a casa seva per no evitar que això passi. La majoria d'aquests gossos acabaran a gosseres, protectores o al carrer abandonats.
No esteu privant al vostre animal de la natura. Nosaltres escollim si volem tenir fills o no. Ells no poden fer-ho per ells mateixos. Si la natura, segons pensen molts, els fa reproduïr-se, no els abandonis ni sacrifiquis ni regalis després, no?
Podria parlar d'això durant hores. Segurament discutiria amb molts i em guanyaria enemics, però m'agradaria que tota la gent que diu aquestes frases i no accepta les veritats que comento, visqués uns mesos la vida a una Protectora o Gossera. Que veiés com cada dia entren gossos i gossos abandonats, maltractats, amb pedrades, cops, ferides, gairebé morts, desnutrits. Camades senceres amb setmanes de vida a caixes, bosses. Potser així canviarien de parer i no hauriem de parlar tant de la importància d'esterilitzar el teu gos perquè tots ho farien.
Aquesta tabla indica el que passaria si fessis criar el teu gos o el teu gat i regalessis els cadells a coneguts, per exemple, o te'ls quedessis. I ells continuessin fent el mateix amb cada una de les cries. Una mitja de 6 cadells de gat i 4 de gos per cada camada. Posant que pareixen dos cops a l'any cada un.
M'assegures que et faràs càrrec de totes aquestes cries per tota la vida? De veritat?
1 GAT
|
1 GOS
| |
1 any
|
12
|
8
|
2 anys
|
84
|
40
|
3 anys
|
588
|
200
|
4 anys
|
4.116
|
1.000
|
5 anys
|
28.812
|
5.000
|
Si us plau, hem de ser conscients del que passa al nostre voltant i no participar ni augmentar l'abandonament que existeix a l'actualitat.
Adopta un animal si estàs buscant tenir un. Hi ha moltíssims esperant tenir una llar. Molts que han sortit de camades no desitjades, incontrolades, de particulars irresponsables. Sigues tu el responsable i evita que això continui passant.
.jpg)
