Entremaliada Violeta

A la Violeta, una cadell de Bichón Maltés, la vam anar a buscar a l'Hospitalet de Llobregat per venir a passar una setmana a casa. Petitona, alegre i simpàtica, em va rebre fent saltets i petons. Al cotxe es va portar molt bé i quan vam arribar va ser rebuda per la Xula, sempre ansiosa per fer amics. Dues cadells juntes ho podien passar realment bé!

Violeta no es cansa mai. Sempre vol jugar i encara rosega tot el que troba. Un dia vaig estar trenta minuts de rellotge dient-li "No" i treient-li la funda del sofà de la boca. Al final es va cansar i va parar. Això sí, bufant en desacord!

Li costava una mica menjar, potser per l'estrès de tants gossos al voltant els primers dies, o per estar a un lloc nou, així que a vegades que li donava de la mà. Aquella setmana a tots els va costar menjar durant el dia per fer massa calor!

Com veieu, va coincidir amb Xula, Noa, Otto i Bruce. Tots es portaven genial, tot i que la Violeta sempre se'm posava a sobre per sentir-se protegida a l'hora de jugar. Noa, la més juganera, tenia a la Xula per fer el boig, però un cop va marxar, li quedava la Violeta. I ella li tenia una mica por, tan gran i moguda! Així que va optar per pujar al sofà quan jo hi era i jugar des d'allà. Mossegava a la Noa, la provocava, i quan ella contestava, li entrava l'estrès i fugia. Tot el dia igual! Baixant-la del sofà i "protegint-la" de la Noa. En uns dies ja no tenia tanta por i no sé quina de les dues era pitjor...

És carinyosa i molt bona. Sempre vol carícies i ella et respon amb petons. Un amor de gossa. És clar que és moguda i has de tenir paciència: és un cadell! Però, tot i així, obedient. Si la cridaves venia de seguida, movent la cua, i si t'asseies, ja li faltava temps per pujar sobre teu i fer-te abraçades.

A més, quan la renyies, et mirava amb tots els pèls a la cara, ofesa, i a mi m'entrava el riure. Perquè ho feia de cop! En un segon la tenies enganxada a la cara com dient "Com que schhh??". Un bitxet!

La veritat és que no em falta paciència amb els cadells moguts, és el més normal del món. I ella és una gossa molt bona que necessita cansar-se, res més. Anàvem a esmorzar, a passejar, a jugar al jardí... I Violeta sempre estava diposada a fer tot, sempre que anés amb tu.

Esperem tornar a veure-la aviat!