La dolorosa displàsia de cadera

La displàsia de cadera en gossos és un mal desenvolupament de l'articulació de la cadera i el fèmur i és una enfermetat degenerativa i dolorosa per l'animal.

Ho provoquen moltes causes diferents, però també és congènita. Pot venir provocada per una sobrealimentació, per realitzar massa exercici de cadell o, com ja he dit, de naixement, també hereditària.

El cap del fèmur no encaixa bé a la cavitat de la cadera. Podeu imaginar el dolor que això suposa al gos quan camina o intenta còrrer. Pot derivar a artritis, a més de la displàsia.

No tots els gossos que pateixen una coixesa és perquè tenen displàsia. I, a vegades, el diagnòstic apareix quan ja és molt avançada i són adults, no quan encara són cadells.

Els gossos de mida gran que pesaran 30 quilos o més, són més propensos a patir-la. Hem de vigilar la seva alimentació per no provocar un sobrepès que ajudi a desenvolupar aquesta enfermetat. La natació és molt bon exercici per ells. I les passejades! No deixar que el gos faci moviments no és positiu, ja que al principi li costarà però després ho agrairà, sempre sense excessos.

A vegades es poden tractar amb antiinflamatoris i exercicis controlats, però quan està molt desenvolupada, se'ls ha d'intervenir quirúrgicament perquè puguin portar una vida normal sense aquest dolor intens.

Hi ha diferents graus de displàsia i el veterinari, després de les radiografies i proves corresponents, us podrà indicar quin és el tractament adequat però recordeu que, desde cadells, ja els podeu ajudar amb el tema de l'alimentació i activitat (mai excesiva).

Antigament (i ara encara trobem a gent que pensa que és el que ha de fer o que volen estalviar-se diners) sacrificaven els gossos amb aquesta enfermetat. Però amb el tractament adequat i l'atenció necessària, el gos pot tenir una vida completament normal.

Veureu que hi ha gossos que col·loquen les potes del darrera molt juntes. Això és per compensar la displàsia de cadera. Acostumen a recolzar el pes a la pota on no senten tant de dolor i això crea una atròfia muscular que fa més evident aquesta displàsia.

He vist gossos que han canviat el seu caràcter i s'han tornat més esquerps quan patien aquesta enfermetat. És normal. El dolor constant no fa que estiguis content, sinó que t'amarga. I és el que senten ells. Però ens tenen a nosaltres per ajudar a portar millor aquesta enfermetat que, tot i ser incurable, es pot tractar i ajudar a l'animal a gaudir d'una vida sense dolor o, almenys, viure millor.

No puc parlar-vos d'aquesta enfermetat de manera clínica, però sempre podeu anar al vostre veterinari de confiança i fer qualsevol consulta. Tractar al gos i fer-li un seguiment desde cadell ajudarà a retardar la displàsia, si és que la té o la pot patir en un futur.