L'amor d'en Bruce

Bruce va venir de visita i, tot i que ja era carinyós, no vaig veure que ho era tantíssim fins que es va quedar per vacances. Al principi va conèixer els altres gossos que ja tenia per casa i semblava que tot anava bé, que no hi hauria gaire problema. I la veritat és que s'ho va passar molt i molt bé amb tots.

Bruce té displàsia però fa vida normal, sense cap problema. Juga, corre i s'anima com tots. I tenia a Noa per animar-lo! Al principi la evitava però Noa pot ser molt insistent i en res ja tenien tanta confiança que sempre jugaven junts, dormien un al costat de l'altre, es buscaven... A vegades ell s'emprenyava perquè volia descansar i li feia un lladruc però al minut era ell qui es col·locava al seu costat.

Al jardí no jugava gaire. Els acostuma a passar a gairebé tots. Quan els entra la bogeria jugant i me'ls emporto al jardí, es calmen. Oloren, passejen, es queden al meu costat... I quan els torno a pujar es tornen a emocionar!

El cor d'en Bruce, que té al llom, em tenia fascinada. Me'l mirava somrient perquè semblava que fos una senyal de com és ell en realitat. Perquè és un amor. Et busca i vol les teves carícies constantment. Al sofà es col·loca als teus peus, a l'hora de dormir, també. Molt obedient i pendent de tu.

A mi no em molesta que un gos sigui depenent i que et busqui i vulgui mimos en tot moment. A vegades m'he d'aguantar jo de tocar-los tant, que no tots són tan carinyosos, però amb ell em podia deixar anar i veia la televisió amb una mà sobre el seu llom. Fantàstic.

Una paraula carinyosa al Bruce i et feia els seus ullets tendres, que semblava que s'hagués enamorat. La segona paraula i s'aixecava per fer-te petons.

Li vaig donar un os perquè rosegués i estigués tranquil una estona, igual que a Noa. Però ell sabia que menjar-se'l al costat d'ella no era una opció perquè acabaria sense, així que es posava al costat de l'Otto i, fent-se companyia, se'l menjava tranquil. Si no marxava i oblidava l'os, no hi havia problema. Això sí, si el deixava Otto tampoc es quedaria mirant...

És un amor de gos i és d'aquests que quan et mira amb aquells ullets et remou per dins i una força t'empeny a abraçar-lo. Podeu imaginar com passàvem el dia!