L'Alzheimer també afecta als gossos

El Síndrome de Disfunció Cognitiva (SDC) és una degeneració del cervell i del sistema nerviós en gossos, comparable a l'Alzheimer dels humans.

Molts gossos que es fan vellets, a mesura que creixen, pateixen canvis físics i de comportament que podem veure amb el pas del temps. Veus canvis d'interacció, orientació, higiene...

Alguns dels símptomes poden ser aquests:

• Es desorienta a camins i espais que ja coneix. S'equivoca de porta per sortir a un lloc, no sap on és...
• Es fa les necessitats a casa, quan abans mai ho havia fet.
• Ja no interactua tant amb vosaltres.
• No reconeix, de vegades, a membres de la família.
• S'amaga a recons de la casa.
• No respon quan el crides pel seu nom.

Aquests són alguns exemples dels símptomes que podeu veure a un gos gran que pateix el SDC però, tot i que sembli molt evident, heu de fer proves a l'animal per descartar que es tracti d'alguna altra enfermetat relacionada amb el fetge, pèrdua d'oïda, artritis... Un cop el veterinari elimina aquesta possibilitat i determina que es tracta d'Alzheimer, pot prescriure un medicament que, tot i que no ho cura perquè és una enfermetat incurable, aporta dopamina al cervell per millorar la seva funció. No funciona a tots els gossos però, si ho fa, pot millorar una mica els anys que us queden junts d'una manera més favorable.

És molt positiu que realitzeu exercicis amb el gos, fent que busqui una mica el menjar, acariciant-lo, ensenyant alguna ordre nova... Intentant que el seu cervell no deixi de treballar i no oblidi qui sou ni què acostumava a fer.

Una empresa espanyola de biotecnologia (Araclon) està treballant en la creació d'una vacuna contra l'Alzheimer, de moment tractada en gossos sense donar efectes secundaris. Segons diuen, han aconseguit frenar el deteriorament de l'enfermetat un cop l'animal ja la pateix.

Veure que el teu gos es fa gran és molt trist però si a més afegim l'Alzheimer es torna depriment. Jo ho vaig viure amb la meva gossa Cuqui, que va viure 17 anys amb mi. Es desorientava a casa i al carrer. Ella sempre havia anat sense lligar i no es separava de tu en cap moment però, arribats a aquest punt, parava de cop i mirava al seu voltant sense saber on era. Fins i tot recordo un cop que, anant amb mon pare, va anar a guiar-la tocant-la i ella es va girar i el va mossegar, sense reconèixer que era ell. Al moment es va adonar i va començar a plorar, demanant perdó. La vam abraçar, tristos de veure el que li estava passant.

Si existeix un medicament que ralentitzi el deteriorament del seu cervell, de les seves capacitats, intenteu saber de què es tracta, d'ajudar que l'animal passi els últims anys de la seva vida el millor posible. Quan el teu gos marxa et deixa un buit al cor que no pots omplir amb res. Almenys intentem que el record que tenim d'ells sigui digne i feliç, sabent que hem fet tot el que estava a les nostres mans per ells.