India i
Nuka van arribar a casa i Nuka ja va entrar volent carícies des del primer moment. India és més desconfiada. Em van avisar que amb els gossos es portava molt bé però que amb les persones necessitava el seu temps. La vaig deixar al seu aire, però aquell mateix dia, passada una estona, era ella la que venia a fer petons. En res, ja estaven les dues com a casa, còmodes i juganeres!
Al dia següent feiem la
Primera Passejada de Gossos que hem organitzat per
Gelida i elles venien amb nosaltres. No les podiem soltar, per avís dels propietaris, així que Núria ens va deixar unes extensibles perquè anéssin una mica més al seu aire. Eren unes hores de passejada!
India va aguantar bé, tot i que volia jugar amb els altres i no podia fer-ho gaire per estar lligada, però Nuka era massa petita per aguantar tantes hores. Guillem la va haver de portar en braços una bona estona. Ja ho teniem previst i com és molt petitona, va anar molt bé.
Aquell dia vam acabar tots ben esgotats i la tarda va ser per descansar i recuperar forces. Però a elles no els costava gaire tornar a estar actives!
Al jardí jugaven i es perseguien com boges, d'una banda a l'altra. Però no penseu que la que podia fer-se mal era la Nuka jugant amb la India, molt més gran. India, tot i còrrer molt més i tenir la boca més gran, anava amb compte, delicada, a l'hora de mossegar a la Nuka, posar-li la pota a sobre... En canvi, Nuka era l'animal! Mossegava les orelles, grunyia com una boja, emocionada amb el joc, es llençava sobre la India en picat... Un espectacle veure-les!
Al matí despertaves amb la Nuka col·locada al lloc més insospitat. Sobre el teu cap, al coll, amb el cap recolçat al coixí a un pam de la teva cara... Sempre buscant contacte i carinyo. Només havies de dir el seu nom per tenir-la sobre fent petons. I, quan ella era la que despertava, feia com un badall amb so, com si et parlés, movent la cua, alegre de veure't de bon matí!
India intentava dormir al llit però per ella feia massa calor, així que dormir, dormia a terra, però de matinada, pujava i es posava als peus, silenciosa, fins l'hora de llevar-se. Cap de les dues ens despertava. Era jo la que havia de despertar-les a elles!
Em vaig creuar amb gent durant aquests dies que, tot i avisar que la India era desconfiada, intentava tocar-la dient que el seu gos també ho era, o pensant que sabien el que feien i no passaria res. India no va fer res, però sí va ensenyar les dents a algú que s'apropava massa. I és normal. Si t'avisen que un gos té una mica de por o és desconfiat, no el forcis. I així no m'he de trobar en la situació de repetir que no toquis a la gossa de males maneres... Sort que India és molt bona, però va patir igual.
A casa, va ser la gossa més bona, carinyosa i atenta que et puguis imaginar.
Al jardí havia col·locat unes canyes de bambú per on volia fer pujar les herbes que creixen sense control pels voltants. Tot molt maco. Fins que van arribar India i Nuka!
Era d'esperar que un gos es fixés i pensés en jugar amb això... I elles, que jugaven fins i tot amb les pedres, no van perdre la oportunitat de destroçar-ho tot i liar-se elles mateixes entre tanta herba.
Evidentment, després de les herbes, venia la canya de bambú. Crec que India va veure la oportunitat de jugar amb un dels pals més grans que havia tingut mai i no ho va desaprofitar. Després el volia entrar a casa, però això ja no va poder ser!
Nuka es contentava jugant amb fulles dels arbres. Per ella, això era un món!
Van coincidir uns dies amb la
Xula. India jugava amb ella com una boja, en tot moment. Amb Nuka no tant, perquè eren molt semblants. Amb això vull dir que les dues manaven i les dues volien estar per sobre de l'altra. Començàven jugant i acabaven grunyint i marcant-se, tot i que ni es tocaven.
Nuka és una de les gosses més adorables i carinyoses que ha passat per casa. Sempre mimosa, sempre alegre (menjava movent la cua, fins i tot), amb badalls de so per cridar la teva atenció... Et mira amb aquella carona tan bonica que fa que deixis el que estàs fent per anar a abraçar-la. Ja podeu imaginar que aquells dies poca cosa vaig fer més que això!
He de dir que tinc un interès especial per un gos desconfiat. Sempre intento guanyar-me'ls i aconseguir que estiguin tranquils i contents. Des de la Protectora que m'ha sortit bé (de moment, almenys!) i després sento un vincle especial amb aquests gossos, com amb la India. Tot i que, també s'ha de dir, India no és una gossa molt difícil ni amb problemes greus. Només necessita el seu temps d'adaptació i té tot el carinyo que vulguis per donar-te. Potser ho dic perquè he conegut gossos molt pitjors...
El dia abans que s'anessin a casa, Nuka va despertar amb un ull molt vermell i la parpella una mica caiguda. Podia ser d'una herba, d'una aranyada jugant... No em va agradar com es veia i vaig parlar amb la seva propietària per explicar-li i veure què li semblava que la portés al veterinari. Un cop allà, va resultar ser d'una herba, res greu, i només li calia unes gotes a l'ullet. Es veu que ja li havia passat anteriorment. Res important i ella es va portar molt bé a la clínica. Estirada a la llitera, tan tranquil·la!
Han estat uns dies fantàstics amb India i Nuka. D'aquestes gosses que es fan estimar. Una perquè et reclama constantment, i l'altra perquè escull a qui donar el seu carinyo.
Ja tinc ganes de tornar a veure-les!
.png)
9:39:00
0
comments
9:39:00
.jpg)
