Open top menu
La bellesa de la Azu


Al febrer de 2015 va venir la Azu per primera (i espero que no última) vegada.

Durant la visita prèvia a casa per conèixer-nos tots i confirmar, tant per part dels propietaris com per la meva, si vindria uns dies de vacances a casa, la Azu m'observava, segurament pensant en què feia allà i per què l'havien portat.


Va estar tranquil·la, olorant per tot arreu, sortint a xafardejar al balcó... Nosaltres parlàvem de com era ella i m'explicaven que era una mica desconfiada però si l'ambient era tranquil i els altres gossos la respectaven, no hi hauria problema.

I va arribar el primer dia a casa, on ja hi era el Django (que també venia per primera vegada i de qui us parlaré un altre dia). El juganer Django la va rebre emocionat, intentant jugar amb ella i que la Azu li fes cas però ella se'l mirava de reüll, intentant saber si podia relaxar-se o no.


En una estona ja s'havien fet amics i el cap de setmana va ser realment bo entre ells.

I, per acabar entre amics, diumenge va unir-se la Mila, veïna de Gelida. I entre elles dues sí que es va crear un vincle!


El Django i la Mila van marxar aquell diumenge però la Azu encara passaria més dies a casa i jo estava encantada. És una gossa que es fa estimar en poc temps i a la que li encanta que estiguis per ella i l'acaronis. Fa uns ullets que a veure qui li diu que no!


Encara feia fred i anar a passejar amb ella a vegades era un espectacle... Si l'animava amb una galeta o jugant, ja la tenia dreta per poder posar-li el seu jerseiet i marxar.


Però hi havia dies que em mirava des del sofà (i sota la manta) amb ullets de llàstima ignorant que jo ja estava a la porta amb el collar a la mà. Que volia anar a passejar? Doncs apa, ja podia anar que ella m'esperava calenteta a casa. Una mandrosa!


Com tots els llebrers que he cuidat fins ara, i penso que ella és la 11a, a casa dormia i estava ben tranquil·la tot el temps. És clar que tenia els seus "arranques" de jugar i tornar-se boja, només faltaria!, però gairebé tot el temps, dormia i buscava carícies.

I, com també tots els llebrers, intentava fer-me fora del sofà de manera gens dissimulada, ja fos fent força amb les potes o directament amb el cul. Els que teniu llebrers segur que ara esteu assentint... No hi ha un que no hagi intentat fer-me fora!


Com al migdia, per tema feina, havia de quedar-se una hora sola cada dia, es quedava amb un dels seus óssos però quan arribava no l'havia tocat. Després de saludar efusivament, contenta, l'agafava i el rossegava durant gairebé una hora, sabent que ja tornava a estar acompanyada.


La Azu és adorable i em va encantar tenir-la a casa. Passejant, jugant, amb carícies, dormint... És un amor de gossa i es fa estimar sense esforç. Ganes de tornar a veure-la!


Podeu veure el seu àlbum complet de fotos a www.facebook.com/CangurGossos


Més
Frank i Men in Black


Ja que publico vídeos musicals amb gossos, parlo dels Famosos i els seus Gossos... Per què no incloure gossos que apareixen al cinema o les sèries? No cal que siguin els protagonistes, ni molt menys. No heu vist mai una pel·lícula on surt un gos entranyable, company dels protagonistes? O una sèrie on la família té un gos? O...? Mil coses més! I també estic pensant en dibuixos, eh?

Per estrenar la nova etiqueta de Gossos Televisius, el primer que m'ha vingut al cap és el Frank, el carlí de Men in Black.


Més
Becerrillo, la pietat d'un gos


El gos Becerrillo, un alano espanyol, com molts dels gossos utilitzats per l'exèrcit durant la conquesta americana, forma part de la llegenda.

A les batalles i conquestes era comú que els soldats ensinistressin i portessin gossos amb ells per matar, empresonar i atacar quan ells creien necessari. Llençar a algú als gossos era habitual i ells destroçaven a la seva víctima, com els havien ensenyat a fer.


Més
Enamorats de la Tiny


Cuidar de la Tiny es va fer de pregar ja que en un parell o tres d'ocasions vaig haver de dir-li al seu propietari que no podia cuidar-la per tenir ja els dies reservats amb altres gossos. Però, finalment, em necessitava unes setmanes en que jo podia i van venir a la visita prèvia.


Més
Com protegir els coixinets dels gossos


Els coixinets dels gossos suporten tot el pes i l'impacte contra el terra quan caminen, corren, juguen… És una zona que es va fent forta amb el temps i és molt resistent però això no vol dir que siguin pedra i no pateixin la neu, la calor o llargues caminades, sobretot si no estan acostumats.


Més
No hay nada más triste que lo tuyo, d'Hidrogenesse


La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser caminant pel carrer, amb els auriculars, i no vaig poder evitar simpatitzar amb la lletra i riure amb alguna que altra frase…

Escolteu i m'entendreu…


NO HAY NADA MÁS TRISTE QUE LO TUYO

HIDROGENESSE




No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo
que son mucho peor.
No me digas que no hay nada más triste...
Una tienda de animales es mucho más triste.
Con los perros en sus jaulas dando vueltas.
Y los gatos dando vueltas en sus jaulas.
No hay nada más triste que una tienda de animales.
No hay nada más triste…

No me digas que no haya nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo 
que son mucho peor.

No me digas que no hay nada más triste...
Un turno de noche, es mucho más triste.
En la cadena de montaje ensperando la sirena
con lo peor de Rubí contando sus miserias.
No hay nada más triste que un turno de noche.

No hay nada más triste…

No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles cosas de cosas en el mundo 
que son mucho peor que lo tuyo.
No me digas...

No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo...
Hay miles de cosas en el mundo 
que son mucho peor.
No me digas que no hay nada más triste...
Los caballitos pony,
eso es mucho más triste…

Los caballitos pony en su importante feria
Los caballitos pony!
Los caballitos pony!
Los caballitos pony!!

No hay nada más triste que los caballitos pony.

No hay nada más triste…

Més
El temut Sant Joan


Demà és la revetlla de Sant Joan, la temuda nit de molts gossos i dels seus propietaris, plena de petards i sorolls que els atemoritzen sense control.

Aquests dies (uns abans i uns després també) és millor que no deslligueu al vostre gos quan el porteu a passejar. Per un petard inesperat podria espantar-se i sortir corrents sense saber on va i podria perdre's al fugir. O fins i tot còrrer a la calçada i tenir un accident amb un cotxe.


Més
Hugh Jackman i el seu gos Dalí


Potser no us crida gaire aquesta nova etiqueta que he creat de Famosos i els seus Gossos però, nois, és que a mi m'interessa (o com a mínim em fa gràcia saber) tot el que estigui relacionat amb ells…

El Hugh Jackman, actor australià de pel·lícules com X-Men, Les Misérables o Prisoners, és un enamorat de la obra del Dalí i aquest és el nom que li va posar al seu gos, un petit Bulldog francès.


Més