Gossos albins

Els gossos albins es poden distingir, a més de per ser totalment blancs, per la falta de pigmentació a la trufa, llavis i parpelles rosats, amb ulls molt clars.

Aquestes característiques a vegades porten a error, així que sempre és millor que ho diagnostiqui un especialista abans d'afirmar que ho és.

Els gossos albins necessiten una família igual que qualsevol altre gos i són igual de carinyosos i fidels però hem de tenir en compte que necessiten unes atencions especials.

El fet de tenir pigmentada la retina provoca que siguin molt més sensibles a la llum, amb l'iris despigmentat. Poden tenir estrabisme i patir fotofòbia. Acostumen a evitar llocs molt iluminats per l'efecte que els produeix.

A vegades, la sordera va lligada a l'albinisme, tot i que no sempre. No està de més fer-li proves per confirmar-ho.

La seva pell és molt més sensible a la radiació solar, amb risc de cremades, tumors i càncer.

També és posible que siguin sensibles al metall, així que vigileu a l'hora d'escollir un collar.

No existeix un tractament per l'albinisme en gossos, però sí podem prendre certes precaucions.

Les seves joguines, si pateixen de la vista, poden ser amb soroll, de manera que les identifiqui ràpidament.

Hi ha uns aparells que venen per reduïr la iluminació que reben als ulls, que només hauria de portar a llocs amb molta llum.

Per sortir a l'exterior, hi ha cremes protectores solars que hauriem de posar-li. I per rentar-lo, utilitzar xampús especials per la seva pell sensible. No podrem utilitzar qualsevol xampú.

A tot això, insistir que trobar un gos albí no significa que no el podem adoptar ni cuidar com qualsevol altre. Només hem de tenir en compte que necessiten unes atencions especials i ells ens estimaran com el millor amic, a més de ser preciosos dins del seu estat.