La Bélit parla amb la tele!

La petitona bull dog francesa Bélit va venir de visita uns dies abans de quedar-se a casa i ens vam poder conèixer. Em van explicar que era bastant independent i que no m'espantés si veia que bordava a la televisió si sortien animals. Això ho volia veure!

Arribat el dia, la vaig anar a buscar a Barcelona i va fer tot el viatge tranquil·la al seu transportin. Només arribar a Gelida, li vaig posar el collar i me la vaig endur a prendre algo. Guillem va venir on érem amb el Hegel i el Thulu, que ja estaven a casa de vacances. Es van conèixer a la terrassa, sense cap problema entre ells.

A casa va olorar per tot arreu, va buscar racons i va investigar tot el que va poder. Nosaltres la miràvem desde el sofá, donant-li marge perquè s'habitués. I no va trigar gaire.

Ella volia jugar amb el Thulu i el Hegel però el Hegel la mirava estranyat i no li feia gaire el pes, així que la Bélit anava a la seva. Va descobrir la pilota i li va encantar! Venia i l'ensenyava com dient: "Mireu el que tinc" i marxava corrents. El Thulu li robava cada dos per tres però la Bélit, pacient, esperava que ell la soltés per treure-li silenciosament i sortir corrents.

Al jardí li agradava molt baixar però havia de vigilar que no mengés herbes. Havia estat malalta de la panxa i aquest cap de setmana no li podia donar cap llaminadura o res diferent al seu pinso especial. S'estava recuperant! I ella només volia herbes o el que trobés al camí.

Per dormir ens vam separar i la Bélit va anar amb el Guillem. Ell em va explicar que li va dir que podia pujar i ella es va col·locar ben a prop de la seva cara per dormir. Acurrucadeta!

És una gossa moníssima i et mira amb uns ullets que t'obliga a acariciar-la i fer-li petons a cada moment. Et busca perquè li facis, també.

Com al sofà sempre tenia al Thulu o al Hegel (a vegades els dos a la vegada), ella va trobar el seu lloc ideal: el puf. Feia unes grans migdiades allà, sempre a prop nostre.

Una tarda vam seure per veure unes sèries i, casualment, a tres dels capítols que vam veure aquell dia sortien animals. La Bélit va mirar la pantalla, va començar a fer sorolls i, de sobte, es va aixecar i va començar a bordar a l'animal que sortís en aquell moment a la tele. Ja us dic que van ser tres capítols així que quan sentia bordar un altre gos o el que fos, la tenies plantada davant la pantalla bordant. Divertidíssima! I quan li deies que no passava res, et mirava de cop, encara fent sorollets, com si no entengués que li diguéssim que no passava res. Però si estaven allà!

La van venir a buscar a casa i estàvem al jardí, ja que eren tres gossos i a la rebuda sempre s'alegren molt i es poden alterar entre tots. Al jardí hi ha espai per la trobada sense gaire problemes ni cops entre ells quan salten. La van veure bé, contenta, i això és el que importa.

A mi em va encantar cuidar de la Bélit. Carinyosa, divertida i juganera. I passejant, una delícia. No estira, va contenta on la portis... Esperem tornar a veure-la aviat!