Sempre et recordarem, Agor

El passat 28 de setembre el preciós Agor va deixar d'estar entre nosaltres i crec que es mereix un homentage a aquest bloc. Era un gran gos i sempre el recordaré amb molt de carinyo.

Quan jo encara vivia amb mons pares treia a passejar a la Dana, la meva gossa, a un parc d'allà al costat que es troba envoltat d'edificis, una mica apartat de la calçada, on la podia deslligar. Allà anava molta gent amb el seu gos, tots veïns. Sempre érem els mateixos i ens coneixiem entre nosaltres.

Un dia vaig veure aparèixer l'Agor. Era un preciós Dogo de Burdeos. Maquíssim. El portava una noia més o menys de la meva edat i va venir cap a nosaltres. La Dana era molt poruga i es va amagar darrera del banc on jo estava asseguda. La noia i jo vam començar a parlar i tant l'Agor com la Dana tenien 9 mesos i eren tímids, per dir-ho d'alguna manera. Ella em va semblar molt agradable i l'Agor era carinyós i bo.

Vam anar coincidint fins el punt que quedàvem al parc matí i nit. L'Anna, propietària de l'Agor, i jo ens vam fer grans amigues. Gràcies als nostres gossos sempre ens vèiem i ells estaven junts. Érem, al final, quatre noies amb els seus quatre gossos, que cada dia es trobaven i estaven hores i hores xerrant.

Era molt difícil no estimar-se l'Agor. Et feia petons i volia carícies que no li podies negar.

Temps més tard, estant a casa de l'Anna, vaig veure arribar el Nerón, un maquíssim Bóxer, que seria el seu company fidel. Va arribar molt petitó, sense saber que, a partir d'aquell dia, ja serien dos per sempre.

L'Agor era massa bo com per tenir problemes amb un nou gos a la casa, així que el va acceptar des del principi. El revolucionari i mogut era el Nerón!

Ara, quan quedàvem al parc, ja hi havia un mes.

A mi l'Agor, l'Anna bé ho sap, em tenia enamorada. Amb els seus ulls preciosos, els seus petons i com era de bo. Tant un com l'altre defensaven a l'Anna de tot el que pogués passar.

He de mecionar i criticar a molta gent d'aquell parc per tot el que va passar un cop va arribar el Nerón. Queixes que ja vaig dir al seu moment a la gent que li havia de dir i problemes que van provocar que l'Anna deixés de venir al parc. Un parc on havia anat tota la seva vida amb tots els seus gossos.

Nerón no es portava bé amb tots els gossos, sobretot mascles. Però l'Anna tenia molta cura que no passés res. Sempre el portava lligat i amb morrió si hi havia un altre gos per allà. La gent va començar a criticar a l'Anna i els seus gossos, dient que eren assassins, agresius, dolents, incontrolables... Mentides que no es podien aguantar. Fins i tot vaig viure un matí on una dona (no fa falta dir noms però diré que estava una mica transtornada) li va dir que els veïns havien decidit que no vingués més al parc. Evidentment, la vam enviar allà on no dona el sol.

La meva amiga va haver de discutir amb molta gent i patir que altres gossos ataquéssin els seus, ja que els altres no portàven morrió tot i ser pitjors que els d'ella. Jo també vaig discutir-me amb molts i la relació amb tota aquesta gent va canviar. Ja no ens agradava anar al parc i buscàvem hores on no hi havia gent o altres rutes. Gràcies a gent que només vol fer mal, vam haver de canviar la nostra rutina, sobretot l'Anna, és clar.

Quan cada una de nosaltres es va independitzar i ja no podiem quedar com abans, ens preguntàvem com estaven els peluts i els trobàvem a faltar. Els vaig anar a veure algun dia al seu pis i continuàven igual de macos i bons. I l'Anna va trobar un barri on la gent era més normal i no tenia els problemes que va patir a aquell parc.

Ja portava dies dient-me que l'Agor estava fotudet, que s'havia fet gran i s'estava quedant molt prim. I quan l'altre dia vaig veure que va canviar la foto de perfil de facebook per la de l'Agor, el cor em va fer un salt. Vaig escriure-la corrents i el meu temor es va fer realitat.

Jo estic a Gelida i estic cuidant gossos i ella està a Barcelona, treballant, així que no ens hem pogut veure, tot i que hem parlat.

Anna, sé que ho saps i que t'ho he dit molts cops però sento moltíssim la pèrdua de l'Agor. Era un gran gos i t'estimava moltíssim. Li vas donar una gran vida i el vas cuidar millor que ningú. Sé que es passa molt malament quan perds el teu gos, ja ho has hagut de patir abans, però estic aquí per tot el que necessitis.

T'envio un petó enorme, amiga meva, i un altre per Nerón.

A l'Agor li envio tot el carinyo que ell em donava quan em veia, que era molt. Sempre el recordaré.