La desconfiada Milka, preciosa galga

La Milka és una preciosa galga que he tingut la sort de cuidar durant 12 dies. Li vaig agafar carinyo desde el primer moment i encara la recordem molt sovint quan parlem a casa.

Va venir de visita abans i em van explicar que tenia por a les persones, sobretot als homes. Que era adoptada i venia d'Andalusia, com acostuma a passar. Era desconfiada però molt bona.

Com ja us he comentat algun cop, els gossos porucs se'm donen bé i esperava que amb ella em passés el mateix. I així va ser. El primer dia ja la podia tocar gairebé sense problemes però, a partir del segon, era la gossa més carinyosa, alegre i juganera que em podia trobar. I amb Guillem, la meva parella, tot i trigar una miqueta més (pel fet de ser home li tenia més por), igual!

Li encantava sortir al balcó i prendre el sol. S'estava allà una bona estona, tornava bullint i acalorada, i a dormir.

Tenia el seu llit enorme, on va estar els primers dies, perquè a la que va veure que si pujava al sofà amb mi no li deia res... M'abraçava les cames i es feia unes migdiades eternes! I jo encantadíssima.

A les nit no li agradava la idea d'anar al dormitori amb nosaltres i estar-se allà. Els primers dies va venir i despertava tremolant. Els galgos pateixen més el fred i és normal. La portava al jardí i al menjador li donava una manta vermella que tinc per ells i se li passava el fred. Suposo que va veure que al menjador no feia tanta fresca i preferia quedar-se allà a la nit.

Li deies una paraula carinyosa i venia corrents a per més. Li feies un petó i es tronava boja d'alegria. Anava amb nosaltres a tot arreu, sense cap por, i estava contenta.

En tots els dies que va estar, va coincidir amb el Hegel, amb qui va jugar desde gairebé el principi, amb el Chester, amb qui no es feien gaire cas, i amb l'Hayko que, com sempre amb la insistiència que el caracteritza, se la va acabar guanyant. Perquè la Milka no només té por a les persones, sinó també als gossos. La vam socialitzar amb tants que van venir! I la veritat és que va anar molt bé.

Però els altres gossos havien de saber que si ella estava al sofà amb mi, no es podien apropar més enllà de la tauleta. Era el seu espai i no volia ningú més. Els grunyia (tot i que no feia res de res) i tots els gossos ho van respectar. El que em sorprendre és que ho respectés l'Hayko!

Al jardí era molt obedient però, quan li quedaven pocs dies per marxar, va començar a veure els gats de l'hort que tenim a sota i la seva obsessió era atrapar-los. Les visites al jardí es van tornar més curtes i les passejades més llargues.

Per dormir, a més de ser una "posturetes", dormia amb el seu nino preferit, un mico negre de peluix que li encantava. Se'l col·locava ben a prop per dormir abraçadeta o bé li donava per jugar i el veies volar per tot el menjador, mirant de reüll la teva reacció.

És una gran gossa. Bona, carinyosa, obedient... Em va encantar tenir-la a casa i ja hem parlat amb les propietàries per quedar un dia i anar d'excursió tots junts. Tenim tantes ganes de veure-la!