El coiot, màgic a la cultura india

El coiot (Canis Latrans) és una espècie cànida i es troben sobretot a Amèrica del Nord, però també a Amèrica Central.

A la cultura india, el coiot és un dels més antics signes que pots trobar, ple de màgia, poders especials i sabiesa. Tot i que depèn on es vegi un coiot, podria significar que hi ha una trampa.

Són més petits que els llops però més grans que les guineus. Poden arribar a còrrer uns 60 quilòmetres per hora.

El color del seu pèl pot variar des del vermellós al gris, depenent de la zona on es trobi.

Antigament, els coiots estaven al desert i a praderes, però avui en dia els trobes als boscos i muntanyes.

Són animals omnívors, ja que tot i que el seu aliment principal són animals, quan escaseja la caça, poden alimentar-se de plantes, fruites...

El seu crit mescla lladrucs amb grunys i gemecs, i és molt agut. Ho poden fer durant el dia, però és a la nit quan més els sents i poden contestar-se uns amb altres, escoltant aquests "xiscles" per tot arreu.

He llegit que té dos punts dèbils: sempre es gira per veure quina distància li porta el seu perseguidor i dorm molt profundament (a vegades fins el punt de tenir l'agressor al costat).

Tot i que a vegades els trobes en grup, acostumen a ser animals solitaris o en parella. Com a molt, els pots trobar amb la seva descendència. Les seves parelles són per tota la vida.

Les seves camades són de 3 a 12 cadells. Si hi ha fills de l'any anterior que encara no han abandonat el grup, ajuden amb la cria d'aquesta nova camada. Entre les vuit i dotze setmanes, els pares els ensenyen a caçar. La maduresa d'un coiot arriba quan fan un any d'edat.

Cacen molt bé en espais oberts i si fos necessari entrar a l'aigua, és un gran nadador. A la tardor i l'hivern, poden unir-se en manades per caçar millor.

A Canadà, l'any 2010, un coiot va matar a una noia de 19 anys a un bosc i es van mobilitzar a 40 policies a la ciutat fins atrapar-lo. No deixa de sorprendre'm tota la notícia. Em recorda a quan un gos va mossegar una nena aquí i de sobte tots els gossos mossegaven, recordeu? Races perilloses... Bé, tot aquest tema.

Per aquest desgraciat cas (el coiot estava a la ciutat, segurament en busca d'aliment que no tenia), van publicar notícies sobre "coiots assassins" i coses semblants, aconsellant que anessis preparat per si de cas. Preparat? Potser seria bo no endinsar-se a un bosc ple de coiots tot sol. Jo crec que aquesta és la millor protecció i la manera de poder conviure entre espècies. I, si venen a la ciutat en busca d'aliment perquè no tenen altra opció, tampoc crec que s'hagi de promoure el pànic entre la població...

Perquè el coiot va ser gairebé portat a l'extinció, però és una espècie forta i adaptable. Han pogut recuperar-se de tots els atacs i persecucions que han patit (de moment).

I aquí us deixo la breu introducció sobre el coiot, del món dels cànids, esperant que d'aquí a molts anys, es pogui continuar parlant d'ells sense haver d'incloure la paraula "extinció".

Si no destruim la natura i els seus espais naturals, no hauran d'anar a les ciutats a buscar menjar. Es tracta de simple supervivència. I la majoria de cops són els humans qui provoquen les desgràcies...