El Quart torna a casa

Aquest cop vaig anar a buscar al Quart a casa seva, a l'Hospitalet de Llobregat, i al veure'ns em va reconèixer. Havien passat uns quatre mesos desde l'últim cop que el vaig cuidar i em va fer molta il·lusió que tornés a casa i, sobretot, que al veure'm es posés tan content!

Havia estat malalt de la panxa i estava menjant diferent, ara que s'estava recuperant. I el Quart no és que devori el menjar, però amb una mica de paciència vaig poder fer que s'alimentés poc a poc cada dia.

El Quart no es porta gaire bé amb altres mascles. Això ja ho sabia de l'altre vegada, però aquest cop em vaig adonar que amb qui no es porta bé, sobretot, és amb altres mascles que siguin més grans que ell. Fa uns anys vivia amb el seu company, que ja no hi és, un pastor alemany al que el Quart manava i controlava com volia. I es va acostumar a ser el cap amb mascles grans. Si ens creuàvem amb un gos petit, no li deia res. Al contrari, volia jugar. I el van marcar, alguns! I els ignorava. Però quan era un gran, es llençava tot valent. Els gossos se'l miraven baixant el cap, estranyats.

A casa, com l'altre cop, era molt carinyós i tranquil. Pujava al sofà, al teu costat, mirant-te amb aquella carona de pena, i amb la pota et rascava el braç perquè l'acaronessis en tot moment. Pobre de tu que apartessis la mà! Si havia de fer servir les ungles, no tenia problema per demanar la teva atenció.

Li havien comprat un llitet nou, sempre acompanyat per la seva manteta. Ell es feia una boleta i dormia tranquil. Però això d'estar-se al llitet a terra quan tu estaves al sofà i escollir no li feia el pes, així que es va aixecar, va agafar el llitet amb la boca, deixant la manta a dins, el va pujar al sofà, al meu costat, el va col·locar bé, i apa. Ja tenia el llitet i la companyia que ell volia. Un crack!

Gairebé tot els dies que va estar a casa, va ploure. A primera hora, quan despertàvem, el baixava al jardí i jo entrava corrents fins la part on, sota el balcó, no et mulles. El Quart em seguia, tampoc es volia mullar. Un cop allà jo li deia "Vinga, va, vés a fer coses que jo t'espero" i ell em mirava, gens convençut. Havia de mullar-se? Això ni pensar-ho! Anava pels recons. buscant arbres o llocs on no hi hagués aigua per anar fent. Més tard, en moments que deixava de ploure, me l'emportava al carrer, però aquells matins de pluja eren impossibles al jardí. "A la pluja aniràs tu", semblava que em digués.

Jugar a la pilota li encanta. I si et canses de jugar i vas al sofà, ja vindrà ell a buscar-te per continuar. Jugava ell sol, molts cops. L'agafava i se la llençava, feliç, per tota la casa. Tot això "parlant", com sempre. Perquè continua amb els seus diàlegs amb tu, perquè li facis cas. És molt divertit.

Com sempre, un plaer cuidar del Quart. És carinyós i tranquil i a l'hora de passejar no hi ha cap problema amb ell, excepte si et trobes un gos gran al camí, que es torna un valent! Però res que no duri dos minuts com a molt.

I a mi, després de col·locar-me el llitet al meu costat al sofà, ja se m'ha guanyat del tot.